Oscar Parrado: de setembre 2013

Tractament de textos

Història de la informàtica

Test de Turing: Turing va desxifrar missatges en la Segona Guerra Mundial que els hi va permitir guanyar als alemanys.

Aquest test requereix que un ordinador sigui capaç de mantenir una ''conversa amb una persona que no pugui distingir si esta mantenint una conversa amb un ordinador o un altre persona.

Àbac: en el 1947, un contable japonès amb un àbac va enfrentarse amb un soldat àmerica amb una calculadora de l'epoca. Va guanyar, menys en les multiplicacions.
A principis del segle XVII, un matématic escocès inventa unes tires amb nombres.
El 1622 va aparèixer la Regla de Càlcul. Encara s'utilitza.
El 1642, Blaise Pascual, fart de veure com es feien sumes, va crear la Pascalina.
La Pascalina gira rodes per registrar valors i utilitza una palanca per parar les dades a una altre roda.
·Normalment, es pensa que les tecnologies noves surgeixen per una intervenció de l'atzar, de l'acció inventiva d'un gran home o dona.
·Els que tenen aptituds solen aprofitar la tecnologia corrent de l'epoca.
El 1672- 73, la calculadora de Leibniz feia càlculs de les quatre operacions bàsiques i extreia l'arrel quadrada (no sempre correcta)
Hi ha invents... però no s'arriven a comercialitzar.
Per fi, el 1862, Charles Xavier de Colmar treu l'aritmometre i el comercialitzar la calculadora es perfecta, no te errors.
129 anys desprès, el 1801,Josphe Maria, el propietari d'una dilatura, va colocar dissenys en els seus telars, per un sistema de cartrons perforats.
El teler pot programar se. Els dissenys son atractius i modificables. Representa un factor de progrés vital en la historia de la informàtica (entrada de dates).
Primer computador modern.
Charles Babbage construeix una màquina diferencial per fer tots els càlculs i fórmules complexes del seu doctorat.
Fa servir els cartons perforats.
Entrada-Procesament-Sortida-Emmagatzematge
El 1991, el museu de ciències va construir la maquina del Babbage, va funcionar.
Augusta Ada Byron
·La primera dona informàtica i programadora.
·Va treballar amb Babbage.

El 1890, Herman Hollerith, per accelerar el treballar dels cens del E.E.U.U va crear un equip amb els cartrons del Jaquard.
·Hollerith era un estadístic.
·Per fer cens, es tardava 7 anys manuals.
·Es va codificar les respostes a les preguntes dels cens en targetes perforades.

El 1896, l'éxit de Hoollerith va fundar la Tabulation Machine Company. En 1911 es va unir a dues empreses. Mes tard, es va dir Computing Tabulation Recording Company. En 1924, amb la mort de Hollerith, es va dir Intenatonal Business Machine.

Part segona: La informàtica

Les raons
La Segona Guerra Mundial (1939-45) proporciona un estímul als governs per invertit en una investigació per fer bones computadores (per ús militar).
·Despres de la Segona Guerra Mundial, per descriure el prògres tècnic dels ordinadors, els informàtics parlen de les generacions informàtiques cadascuna amb els seus tres distintius.
·Podém dir que estem en la cinquena o sisena generació.

El 1943, la IBM va construir el Mark I, totalment electromecanic, de 17 m de llarg, 2,5 m d'alçada i 5 ton de pes.
El primer ordinador,va ser utilitzat per fins bèl·lics, de 750.000 peces unides en 80 q, però era molt lenta.

Eniac:
L'exercít americà va demanar una computadora per poder calcular la trajectòria del míssils.
Un equip de científics van crear van crear lo per que fessi operacions cada 5 segons. Tenia 18.000 vàlvules de vuit. 3m d'alt per 3m d'ample i 80 m de llarg. Però l'ordinador no guardava les dates i es tenia que repetir el procés.
John Van Neumam ho va arreglar per que es guardessin les dates.
El funcionament de l'Enac feia caure la tensió de Filadelfia.

La primera generació d'ordinadors (1951-59)

Són comercialitzats.
Fan servir vàlvules de vuit, que multiplicaven dos nombres de 10 dígits 40 cops per segon.
Els tambors magnètics són com un sistema d'emmagatzematge.
Disc dur del 1956 tenia 5 MB.

Les vàlvules solen fallar, els ordinadors són molt grans i pesats i encara es treballa amb targetes perforades.
El llenguatge màquina es de 0 i 1.
1954, ordinador IBM 650.
Una alta versió comercial dels ordinadors de primera generació Univac, versió comercial de Enac.

La segona generació d'ordinadors (1959-63)

Un invent de 1948 va canviar la forma de fabricar els ordinadors, el transistor, que eren petits, consumien poc i treballaven en fred. Gracies als transistors els ordinadors eren millors.

Els ordinadors són mes fàcils de programar. Poden comunicar-se entre ells.

Substitueixen el tambor magnètic amb una cinta magnètica, una sola cinta guardava les dades de 1.100 targetes perforades.

Seguia parant-se mol. Amb ILLIAC IV (el super ordinador) es va solucionar gracies amb el Daniel Slotnick. L'altre solució va ser el MAC, un sistema de multi programació que processava diferents usuaris en fila sense quedar-se parat.

La tercera generació d'ordinador (1963-75)

Els circuits integrats: incorporen transistors mes ràpids i econòmics.
El PDP-8 va ser el primer mini ordinador del mercat del 1955. Va ser obra d'una empresa pionera de 1962. Silicon Valley, l'empresa era DEC.
Els ordinadors baixen una quarta part del que costaven.
Les petites companyies s'el poden permetre.
IBM treu el 360.
Es el principi de l'industria del software. L'IBM va ser la primera familia d'ordinadors dissenyats per cobrir les aplicacions independentment del seu tamany o ambient.
1967-80 disc de 8 polzadesemmagatzema 79,7 KB.
L'era del PC.
Cintes cassette per guardar dades.

La quarta generació d'ordinador (1980-90)

El xip microprocessador té tota l'unitat de control i les tecníques de fabricació han permés fer-los de gran escala i que contenen milions de transistors en un sol xip.

Aritmeticologica.

Peró les grans companyies no s'ho prenant seriosament i diuen que es una joguina.

Altair de Mits de 1975, es el primer micrordinador comercial.

Peró dos joves empresaris, Steve Jobs y Steve Wozwak somian en crear un ordinador doméstic. Fan Apple I, un simple processador de text. Funden Apple Computer en 1977.

L'Apple II era tot un ordinador i esva comercialitzar.

Començen a fer PC's. Les empresses petites guanyen popularitat. Hi han més transistors en un xip.

La cinquena generació d'ordinador (1991-avui)

Ordinadors mes petits, fiables ràpids i econòmics. Gran versatilitat de software.

Apple gran empressa de tecnologies: Iphone, IMac, etc.