QÜESTIONARI OFFSET
1. En
què es basa la impressió planogràfica?
La
impresió planográfica, que no té zones en relleu, está basada en la
repulsió
entre aigua i oli-grasa (la tinta a utilitzar será grasa), i las
característiques d’una
superfície que aceptará a les dues.
2. A
quin tipus de substància es refereix quan es parla d’una substància “lipòfila”?
Es una petita capa d’aigua, que ocuparà
les zones no cobertes de la forma zones hidrófiles i en les zones impressoras,
encrófiles, será repel·lida.
3.
Quin any i qui van inventar la tècnica d’impressió litogràfica? En què
consisteix?
En 1796, l'austríac Alois Senefelder
inventa la tècnica d'impressió anomenada litografia. Es tracta del primer
procés d'impressió en pla.
4. Any
en que es descobreix l’offset tal i com l’entenem avui dia? De quin element
eren les planxes llavors?
El 1904 la tècnica de la litografia, i
en general i món de la impressió, arriba a la seva punt màxim amb el
desenvolupament de la impressió en offset, utilitzada en l'actualitat.
L'offset va ser desenvolupat per dos
tècnics de forma independent. D'una banda el alemany Caspar Hermann i de
l'altra l'impressor Ira W. Rubel. Encara que és Hermann què obté el seu mètode
a partir de la tradició històrica de la litografia, Rubel va també amb la
invenció però d'una manera casual, després d'un error d'un dels seus operaris
en una rotativa.
L'any 1904 un operari rus, Ira Rubel,
que treballava a New Jersey imprimint treballs amb una màquina plana, va
deixar, per oblit, de marcar un plec i la impressió va passar al cartutx que
cobria el cilindre. El següent plec aparèixer imprès en les dues cares, però
Rubel va detectar que la impressió feta des del cartutx tenia una millor
qualitat. Això va suposar el naixement de la impressió
OFFSET (terme anglès que significa
"fora de lloc" ), que també es va denominar impressió indirecta, per
haver en aquesta un pas intermedi.
Un cilindre recobert de cautxú, que
rebia la impressió d'un altre cilindre situatsobre del primer. Aquest segon
cilindre portava la planxa de zinc. El paper era transportat per un tercer
cilindre, tenint tots el mateix diàmetre.
5. Els
elements de la impressió offset són 4, anomena’ls
En la impressió offset, intervenen
essencialment quatre factors: la forma o matriu, el suport, la tinta, i la
solució de mullat.
6.
Sobre quin tipus de suport s’acostuma a imprimir en Offset?
Mentre la zona impressora és lipòfila,
té afinitat amb substàncies grasses com la tinta, la zona no impressora és
hidròfila, té afinitat amb substàncies aquoses.
7. Les
tintes d’imprimir offset han de tenir 3 peculiaritats bàsiques, quines són?
La base de la planxa pot estar
realitzada de:
1. Poliester
2. Alumini
3. Polimetálicas
8. %
màxim d’aigua permés per barrejar amb la tinta?
25%.
9.
Composició bàsica de la solució de mullat
El encolaje intern del paper és el que
li confereix la seva resistència a l'aigua.
Generalment es realitza un altre
encolaje superficial per controlar l'absorció de
tinta a la impressió i, així, evitar el
despreniment de fibres.
10.
Quines característiques s’han de controlar a la solució de mullat?
Altres característiques com l'opacitat,
planitud, etc., s'obtenen amb altres tractaments posteriors o additius
diferents.
11.
Què és el pH i com es mesura?
El ph és una mesura quantitativa de l'acidesa o
basicitat d'una dissolució, i es mesura amb el pechimetre.
12.
Com es pot millorar el mullat de l’aigua (es a dir que l’aigua mulli mes i
millor les planxes d’offset)?
Com més
baixes siguin la tensió interfacial i superficial d'un líquid, millor humectará
un sòlid.
L'aigua
corrent és poc adequada per humectar una superfície amb el mínim de aigua
possible, ja que posseeix una elevada tensió superficial i mulla o humecta les
superfícies metàl · liques de forma irregular i en capes gruixudes. Si es
redueix la tensió superficial i la interfacial del líquid mitjançant productes
adequats, es millora la humectació, pel que podem reduir notablement la
quantitat d'aigua que es necessita en el procés d'impressió.
13.
Classificació de les màquines offset
Per a la impressió òffset tenim
diversos tipus de màquines, que, segons la seva
configuració, poden ser:
- Premses de proves
- Premses rotatives de plecs
- Premses rotatives a bobina
14.
Quina funció tenen el marcador, la taula de marcat, la zona de registre i les
guies laterals a les offset plecs?
a) EL MARCADOR que té la funció de
separar del primer full de la pila de paper, aixecar-la i portar-la als
dispositius que la transporten al cilindre impressor.
b) LA TAULA DE MARCATGE és la zona
intermèdia entre el marcador i la zona de registre, en petits formats (offset
ràpid) aquesta zona és mínima.
c) LA ZONA DE REGISTRE ja que un dels
principals requisits d'una impressió a diversos colors és precisament l'exacta
superposició d'aquests, que tècnicament anomenem registre.
d) GUIES LATERALS La missió de la guia
lateral és rectificar la posició del plec lateralment quan ja s'ha registrat a
les guies frontals i abans que es tanquin les pinces oscil·lants. La regulació
de les guies laterals o de pit pot ser lateral i vertical.
15.
Què s’acostuma a afagir a la sortida de la màquina Offset per evitar el
repintat?
A la sortida es poden trobar diversos
dispositius com els sistemes antirepintado que es col · loquen entre l'últim
cos impressor i la sortida. ajuden a l'assecat de la tinta o dipositen pólvores
antimaculants que eviten el retintaje.
16.
Anomena seqüencialment les 5 funcions principals del sistema d’entintat
Les principals funcions del sistema
d'entintat són:
1. Batre la tinta transformant des d'un
estat plàstic a un estat semilíquid.
2. Distribuir una capa prim, en
comparació amb el gruix de tinta del corró del tinter, als rodets dadors.
3. Dipositar una fina pel · lícula
uniformement igualada sobre les àrees imatge de la forma impressora.
4. Eliminar la solució de mullat de la
planxa litogràfica, emulsificar part d'aquesta solució a la tinta i permetre
l'evaporació de la resta.
5. Recollir, de la planxa litogràfica,
totes les partícules soltes de matèries estranyes i mantenir-les en suspensió
fins a la neteja del mecanisme.
17.
L’estructura del sistema d’entintat està format per 4 elements basicament, quin
són?
El grup d'entintat d'una màquina offset
està compost per:
- El tinter
- Les taules distribuïdores
- Els rodets distribuïdors
- Els rodets dadors
18.
Classificació de les màquines offset bobina o rotativa, quina és la principal
funció de cada una d’elles?
Las
crecientes exigencias de producción en el campo editorial, determinan la
implantación
de las rotativas de bobina. La primera rotativa de bobina se construyó
el
1910 en Alemania por la empresa Vomg de Planet Votland. El rendimiento de una
rotativa
de bobina es 5 veces superior al de una máquina de pliegos. La franja de
trabajo
para que una rotativa sea rentable va de 15.000 a 100.000 ejemplares. La
velocidad
de impresión de estas máquinas fue al principio de 18 a 20.000
ejemplares
por hora, en la década de los 80 ya llegaba a los 60.000. Actualmente
se
superan los 80.000 ejem./hora de salida. Debido a que no resulta aconsejable el
aumento
de velocidad, principalmente por motivos mecánicos y de transferencia de
tinta,
la tendencia actual es la de utilizar un cilindro de caucho de doble tamaño,
tanto en sentido de
desarrollo (doble producción) como de anchura (doble ancho).
19.
Anomena les 5 parts de l’estructura bàsica de les offset bobina.
Les maquines de bobines
tenen 5 parts:
Portabobines: Es la zona de manipulació, preparació i cambis de les
bobines.
Unitats impresores: Aquí es fa la impressió de imatges i textes sobre el
paper.
Superestructura: Es una sucessió de rodells que guiarán la banda per
conseguir diferents plecs.
Plegadora: Tindrá la funció de plegat i acabat del exemplar que a de
imprimir.
Condicionadors de banda: Elements tals com forns de
secat i grups silicona que estaràn situats abans de la superestructura.
20.
Dibuixa l’esquema del sistema d’impressió offset i anomena cada una de les
seves parts fonamentals, tot indicant la principal característica de cada una
d’elles.
