dilluns, 24 de març del 2014

Teoría flexografía

Amb offset es pot fer servir suports no porosos, pero es necessiten tintes UVI.
En flexografia s'utilitzen tintes líquides. I es sequen per calor, evaporan-se.
Sistema d'impressió directe, i per tant ilegible, es quan la forma impressora té contacta directe amb l'impressora.
La forma impressora es un fotoplimer, es flexible, indirecte i les zones de grafisme son de relleu. 
Màquines rotatives

Les rotatives, son uns rodells que s'alimenten de les fullees per poder imprimir en elles el material
Quan son papers separats la impressió es de plecs
Quan son papars en rollo la impressió es de bobina


S'ilumina amb llum i es calenta, fent que s'endureixi.
Després es mulla amb aigua per fer que les parts toves s'eliminin.
Es prostaca per fer que es despegui 
Per enduïr.
Les parts del fotopolimer són:
1. Pel·lícula protectora
2. Fotopolímer
3. Suport
4. Capa compensadora
5. Pel·lícula protectora

divendres, 14 de març del 2014

M6 Illustrator excercicis

Pintura interactiva
(Coger una imagen en blanco y negro y darle color con el Bote de pintura interactiva)

Antes

Después





Albaricoque (frutas)
(Con la pluma trazamos y con la malla le damos la luminosidad a la fruta)




Iphone
(Efecto+3D+Exrusión y biselado+Rotar+Agrupar)

Calendario
(Coger una imagen, poner los números del Calendario y con los Tabuladores organizarlo)

Caricatura
(Fotografía+Pluma+Selección+Color)


Con gafas

Gráficos de columna
(Herramienta gráfica de columna. y luego colocar los números para crear y dar forma a las columnas)


Herramientas 3D
(Efecto+3D+Extrusión y biselado)


Sobreimpresión








Aloys Senefelder

Johann Aloys Senefelder (6 de noviembre de 1771 Praga - 26 de febrero de 1834 Múnich), inventor alemán, inventor de la litografía en 1796.
Una mañana de 1796, cuando Aloys Senefelder, dramaturgo y músico, escribió la lista de ropa que iba llevarse la lavandera, sobre lo único que tenía a mano, una piedra pulida, con un lápiz graso. Senefelder, quien buscaba un método barato de impresión comercial para difundir sus obras de teatro y sus partituras, experimentó a partir de entonces con aquella y otras piedras, basándose en la sabida falta de afinidad entre el agua y la grasa y en la técnica del grabado al aguafuerte.
En su método, según cuenta, realiza un dibujo o escritura sobre una piedra con una composición grasa de jabón, cera y lamp black (negro de humo); limpia después la placa de piedra lavándola con agua, hecho lo cual, se introduce en el aguafuerte y se deja en remojo, de modo que el líquido queda en contacto con las partes no marcadas de la piedra. Queda, pues, una superficie con el dibujo realizado en relieve sobre el resto de la piedra.
La tinta de la impresión es entonces aplicada y gracias al relieve se adhiere sólo a las partes marcadas, dado que el agua ha protegido el resto de la placa. Con esta superficie entintada, es ahora posible realizar múltiples impresiones del documento o figura previamente dibujada mediante la simple aplicación de la piedra entintada sobre la superficie destino, papel o cualquier otra. Este es el proceso llamado printing o Grabado.

En fuerza, de sus grandes dificultades económicas, continuó desalentado, y en repetido desacuerdo. En su autobiografía (introducción a "Lehrbuch" Litografía), el expresó el deseo de que su invento, pudiera traer a la humanidad, esa especie protectora que beneficia y tiende a incrementarse en un plano noble, aunque ello nunca puede malentenderse para própositos de mal cáracter.

dijous, 13 de març del 2014

M7 Questionari: Offsett

QÜESTIONARI OFFSET

1. En què es basa la impressió planogràfica?
La impresió planográfica, que no té zones en relleu, está basada en la
repulsió entre aigua i oli-grasa (la tinta a utilitzar será grasa), i las
característiques d’una superfície que aceptará a les dues.
2. A quin tipus de substància es refereix quan es parla d’una substància “lipòfila”?
Es una petita capa d’aigua, que ocuparà les zones no cobertes de la forma zones hidrófiles i en les zones impressoras, encrófiles, será repel·lida.
3. Quin any i qui van inventar la tècnica d’impressió litogràfica? En què consisteix?
En 1796, l'austríac Alois Senefelder inventa la tècnica d'impressió anomenada litografia. Es tracta del primer procés d'impressió en pla.
4. Any en que es descobreix l’offset tal i com l’entenem avui dia? De quin element eren les planxes llavors?
El 1904 la tècnica de la litografia, i en general i món de la impressió, arriba a la seva punt màxim amb el desenvolupament de la impressió en offset, utilitzada en l'actualitat.
L'offset va ser desenvolupat per dos tècnics de forma independent. D'una banda el alemany Caspar Hermann i de l'altra l'impressor Ira W. Rubel. Encara que és Hermann què obté el seu mètode a partir de la tradició històrica de la litografia, Rubel va també amb la invenció però d'una manera casual, després d'un error d'un dels seus operaris en una rotativa.
L'any 1904 un operari rus, Ira Rubel, que treballava a New Jersey imprimint treballs amb una màquina plana, va deixar, per oblit, de marcar un plec i la impressió va passar al cartutx que cobria el cilindre. El següent plec aparèixer imprès en les dues cares, però Rubel va detectar que la impressió feta des del cartutx tenia una millor qualitat. Això va suposar el naixement de la impressió
OFFSET (terme anglès que significa "fora de lloc" ), que també es va denominar impressió indirecta, per haver en aquesta un pas intermedi.
Un cilindre recobert de cautxú, que rebia la impressió d'un altre cilindre situatsobre del primer. Aquest segon cilindre portava la planxa de zinc. El paper era transportat per un tercer cilindre, tenint tots el mateix diàmetre.
5. Els elements de la impressió offset són 4, anomena’ls
En la impressió offset, intervenen essencialment quatre factors: la forma o matriu, el suport, la tinta, i la solució de mullat.
6. Sobre quin tipus de suport s’acostuma a imprimir en Offset?
Mentre la zona impressora és lipòfila, té afinitat amb substàncies grasses com la tinta, la zona no impressora és hidròfila, té afinitat amb substàncies aquoses.
7. Les tintes d’imprimir offset han de tenir 3 peculiaritats bàsiques, quines són?
La base de la planxa pot estar realitzada de:
1. Poliester
2. Alumini
3. Polimetálicas
8. % màxim d’aigua permés per barrejar amb la tinta?
25%.
9. Composició bàsica de la solució de mullat
El encolaje intern del paper és el que li confereix la seva resistència a l'aigua.
Generalment es realitza un altre encolaje superficial per controlar l'absorció de
tinta a la impressió i, així, evitar el despreniment de fibres.
10. Quines característiques s’han de controlar a la solució de mullat?
Altres característiques com l'opacitat, planitud, etc., s'obtenen amb altres tractaments posteriors o additius diferents.
11. Què és el pH i com es mesura?
El ph és una mesura quantitativa de l'acidesa o basicitat d'una dissolució, i es mesura amb el pechimetre.
12. Com es pot millorar el mullat de l’aigua (es a dir que l’aigua mulli mes i millor les planxes d’offset)?
Com més baixes siguin la tensió interfacial i superficial d'un líquid, millor humectará un sòlid.
L'aigua corrent és poc adequada per humectar una superfície amb el mínim de aigua possible, ja que posseeix una elevada tensió superficial i mulla o humecta les superfícies metàl · liques de forma irregular i en capes gruixudes. Si es redueix la tensió superficial i la interfacial del líquid mitjançant productes adequats, es millora la humectació, pel que podem reduir notablement la quantitat d'aigua que es necessita en el procés d'impressió.
13. Classificació de les màquines offset
Per a la impressió òffset tenim diversos tipus de màquines, que, segons la seva  configuració, poden ser:
- Premses de proves
- Premses rotatives de plecs
- Premses rotatives a bobina
14. Quina funció tenen el marcador, la taula de marcat, la zona de registre i les guies laterals a les offset plecs?
a) EL MARCADOR que té la funció de separar del primer full de la pila de paper, aixecar-la i portar-la als dispositius que la transporten al cilindre impressor.
b) LA TAULA DE MARCATGE és la zona intermèdia entre el marcador i la zona de registre, en petits formats (offset ràpid) aquesta zona és mínima.
c) LA ZONA DE REGISTRE ja que un dels principals requisits d'una impressió a diversos colors és precisament l'exacta superposició d'aquests, que tècnicament anomenem registre.
d) GUIES LATERALS La missió de la guia lateral és rectificar la posició del plec lateralment quan ja s'ha registrat a les guies frontals i abans que es tanquin les pinces oscil·lants. La regulació de les guies laterals o de pit pot ser lateral i vertical.
15. Què s’acostuma a afagir a la sortida de la màquina Offset per evitar el repintat?
A la sortida es poden trobar diversos dispositius com els sistemes antirepintado que es col · loquen entre l'últim cos impressor i la sortida. ajuden a l'assecat de la tinta o dipositen pólvores antimaculants que eviten el retintaje.
16. Anomena seqüencialment les 5 funcions principals del sistema d’entintat
Les principals funcions del sistema d'entintat són:
1. Batre la tinta transformant des d'un estat plàstic a un estat semilíquid.
2. Distribuir una capa prim, en comparació amb el gruix de tinta del corró del tinter, als rodets dadors.
3. Dipositar una fina pel · lícula uniformement igualada sobre les àrees imatge de la forma impressora.
4. Eliminar la solució de mullat de la planxa litogràfica, emulsificar part d'aquesta solució a la tinta i permetre l'evaporació de la resta.
5. Recollir, de la planxa litogràfica, totes les partícules soltes de matèries estranyes i mantenir-les en suspensió fins a la neteja del mecanisme.
17. L’estructura del sistema d’entintat està format per 4 elements basicament, quin són?
El grup d'entintat d'una màquina offset està compost per:
- El tinter
- Les taules distribuïdores
- Els rodets distribuïdors
- Els rodets dadors
18. Classificació de les màquines offset bobina o rotativa, quina és la principal funció de cada una d’elles?
Las crecientes exigencias de producción en el campo editorial, determinan la
implantación de las rotativas de bobina. La primera rotativa de bobina se construyó
el 1910 en Alemania por la empresa Vomg de Planet Votland. El rendimiento de una
rotativa de bobina es 5 veces superior al de una máquina de pliegos. La franja de
trabajo para que una rotativa sea rentable va de 15.000 a 100.000 ejemplares. La
velocidad de impresión de estas máquinas fue al principio de 18 a 20.000
ejemplares por hora, en la década de los 80 ya llegaba a los 60.000. Actualmente
se superan los 80.000 ejem./hora de salida. Debido a que no resulta aconsejable el
aumento de velocidad, principalmente por motivos mecánicos y de transferencia de
tinta, la tendencia actual es la de utilizar un cilindro de caucho de doble tamaño,
tanto en sentido de desarrollo (doble producción) como de anchura (doble ancho).
19. Anomena les 5 parts de l’estructura bàsica de les offset bobina.
Les maquines de bobines
tenen 5 parts:
Portabobines: Es la zona de manipulació, preparació i cambis de les bobines.
Unitats impresores: Aquí es fa la impressió de imatges i textes sobre el paper.
Superestructura: Es una sucessió de rodells que guiarán la banda per conseguir diferents plecs.
Plegadora: Tindrá la funció de plegat i acabat del exemplar que a de imprimir.
Condicionadors de banda: Elements tals com forns de secat i grups silicona que estaràn situats abans de la superestructura.
20. Dibuixa l’esquema del sistema d’impressió offset i anomena cada una de les seves parts fonamentals, tot indicant la principal característica de cada una d’elles.


Novarese

1. Lapidaris
Característiques bàsiques:
• són tipus que mostren l’efecte del cisell sobre la pedra 
• principalment són tipus basats en les inscripcions de les capitals romanes, però incloent també les llatines.

Alguns exemples són: Hadriano, Open Roman i Perpètua.

2. Medieval
Característiques bàsiques:
• totes les formes de les lletres gòtiques s’inclouen en aquesta categoria.
Alguns exemples són: Alte Schawabacher.

3. Venecianes
Aquest grup és l’equivalent a les Humanes i Garaldes de la Classificació de Vox.
a) Humanes
Característiques bàsiques:
• van aparèixer a Venècia entre 1460 i 1470 
• són els primers tipus romans que es deriven dels manuscrits humanistes del segle XV. Alguns exemples són: Berkeley Old Style, Centaur, Cloister, Erasmus, Golden Type i Jenson.

3. Venecianes
b) Garaldes
Característiques bàsiques:
• són tipus romans del segle XVI, que van sorgir dels gravats de Francesco Griffo encarregats per Aldo Manuzio 
• són modificacions dels primers tipus italians 
• es caracteritzen per les seves proporcions mes fines i flexibles.
Alguns exemples són: Bembo, Sabon, Garamond i Palatino.

4. Transitionals
Característiques bàsiques:
• corresponen al grup de les Reals de Vox, el primer tipus va ser el Romain du Roi, fet pel grabador francès Philippe Grandjean en 1694, a França, per a la Impremta Real. • posseïxen característiques tant de l’estil antic com de l’estil modern.
Alguns exemples són: Baskerville, Century Schoolbook, Cheltenham, Cochin, Corona, Melior i Méridien.

5. Bodoniens
Característiques bàsiques:
• equivalen al grup Didones de Vox • van aparèixer a mitjan segle XVIII • van ser creats per Didot i perfeccionats per Bodoni • són fàcilment reconeguts per:
– la seva verticalitat – el seu fort contrast – els seus patins perfectament horitzontals.
Alguns exemples són: Bodoni, Century, De Vinne, Didot, Falstaff i Madison.


6.  Éscritures
Característiques bàsiques:
• corresponen al grup de Scriptes de Vox • imiten l’escriptura manual produïda amb plometa, pinzell o burí • són d’inspiració caligràfica.
Alguns exemples són: Balzac, Cursiva Ashley, Cursiva Bernhard, Cursiva Reiner, Cursiva Trafton, Mistral i Rondo.

7. Ornées
Característiques bàsiques:
• Tots els tipus ornamentats s’inclouen en aquesta categoria. Alguns exemples són: Thunderbird BT.

8. Egipci
Característiques bàsiques:
• representen al grup de Mecanes de Vox 
• van aparèixer durant l’auge de la Revolució Industrial, com tipus de retolació 
• especialment pensats per a treballs de publicitat.
Alguns exemples són: Beton, Serifa, Clarendon, Egyptian 505, Ionic, Lubalin Graph, Melior i Memphis.

9. Lineals
9.1 Grotesque 
Característiques bàsiques:
• d’origen vuitcentista, els primers d’aquests tipus van ser creats per a treballs de retolació i publicitat 
• més tard, aquells que disposaven de caixa baixa van ser perfeccionats per a adequar-los a text continu.
Alguns exemples són: Akzidenz Grotesk.

9. Lineals
9.2 Neo-grotesque
Característiques bàsiques:
• moderns caràcters sense serifa. Alguns exemples són: Frutiger, Helvetica i Bell Gothic.

9. Lineals
9.3 Geomètriques 
Característiques bàsiques:
• sorgeixen a partir de 1920 com a conseqüència de les propostes estètiques dels moviments d’avantguarda a Europa 
• tipus monolineals 
• es construeixen a partir de línies rectes i figures geomètriques bàsiques com el círcol i el rectangle.
Alguns exemples són: Erbar, Eurostyle, Futura, Kabel i Metro.

9. Lineals
9.4 Humanistes
Característiques bàsiques:
• basades en la proporció de la rodona versal, en els caràcters humanístics i en garaldes de caixa baixa.
Alguns exemples són: Pascal, Quay Sans, Syntax i Stone Sans.

10. Fantasia
Característiques bàsiques:
• el dissenyador crea formes cridaneres 
• els exemples els comencem a trobar al segle XIX (el moviment Art Nouveau, especialment).
Alguns exemples són: Desdemona.

dimarts, 11 de març del 2014

M1 UF3 Exercicis

Exercicis

m1m1uf310oparrado

Paràgraf ordinari

Paràgraf francés

Paràgraf modern

Paràgraf epigràfic

Paràgraf quebrat

Paràgraf en bloc

Triangle espanyol

Base de làmpara

m1m1uf311

Espaiat

m1m1uf312
 Sangries

m1m1uf313









m1m1uf314


Document gráfic


parrado.id1.indd


parrado.id2.indd