dilluns, 28 d’abril del 2014

Objeto en 3D

Para empezar, se necesitan las imágenes que se vayan a utilizar (en buena calidad y definición) ya descargadas y listas para editarlas, yo usaré las siguientes:

Una botella














Una mesa












Y una cara










Ahora se empieza a con el ejercicio. Mi objetivo es colocar la cara dentro del a botella y luego poner la botella con un nivel de opacidad medio encima de la mesa.

Objeto 3D

Ir a 3D y marcar el Nueva postal 3D a partir de capa
Copiar la imagen de la persona en la misma de la botella y colocarla dentro de la botella
Mover imagen para darle el aspecto de la botella
selección y borrar fondo
Ir a 3D y marcar el Nueva postal 3D a partir de capa
Superponer
Ir a Filtro y activar el vidrio
Acoplar imagen, seleccionar y pegar en la imagen de la mesa, sin guardar
Colocar sobre la mesa y editarlo según el gusto del usuario.

Y este es el resultado:





divendres, 4 d’abril del 2014

M7 Questionari: Flexografía

QUESTIONARI FLEXOGRAFIA 1

1. En quin sistema d'impressió es basa la flexografia?
La flexografia és un procés d'impressió que utilitza formes en relleu; La superfície imatge s'eleva sobre el fons (zona no - imatge). La forma impressora, a més aquesta invertida, és a dir el que apareix a la dreta sortirà imprès a l'esquerra i viceversa.

2. Qui va inventar la flexografia i quin any?
Els primers intents realitzats a Gran Bretañahacia 1890 per Bobby, Baron and Sons, no van tenir molt èxit, i laprimera màquina realment pràctica sembla que la va fabricar la empresaalsaciana de Holweg el 1905.

3. Quins quatre elements caracteritzen la impressió flexogràfica?
Els elements que caracteritzen el sistema d'impressió flexo són els següents:
- Forma en relleu tova
- Tinta liquida
- Imprès tramat
- Impressió en rotatives

4. Quin tipus d'impressos s'imprimeixen per flexogràfia?
Respecte de la forma impressora, aquesta és tova i en relleu i es construeix amb negatius. La flexografia utilitza formes flexibles no metàl.liques, de cautxú o fotopolímers.
Respecte de la tinta, és molt fluïda, de components volàtils, el que permet una fàcil impressió i assecat ràpid.
Respecte de l'imprès tramat, la màquina flexo només pot lliurar una capa de tinta estàndard i per tant l'imprès ha d'estar tramat, per representar els diversos valors tonals.
I respecte de la impressió en rotativa, majoritàriament la impressió flexogràfica actual es fa en màquines d'aquest tipus. La alimentació del suport és mitjançant bobina contínua.

5. Quines característiques podem identificar en un suport imprés per flexografía?
L'imprès flexo es distingeix pels següents aspectes:
- Efecte Esquaix
- Ocupació de lineaturas mitjanes
- No empremta al dors
- Augment del contrast

6. Quines són les fases de producció en flexografía?
El procés de producció flexo té diverses fases:
- Preimpresion flexo
La flexografia té una preimpresion pròpia , allunyada en alguns aspectes de la preimpresion offset. Les particularitats més importants són: el maneig de seleccions de color, no de quatricromia, i el càlcul de desenvolupament de la imatge.
- Fototransporte
El cliche s'obté a partir de negatiu. Després de insolat, es processa el cliche per a cada color seleccionat.
- Muntatge del cliche El cliche flexo va enganxat sobre el cilindre portacliches. Els clixés de cada color es munten en el seu cilindre corresponent
- Muntatge dels cilindres
El cilindre de cliche es col·loca en l'estacion d'impressió corresponent. El diàmetre dels cilindres seleccionats s'ha de correspondre amb el desenvolupament del treball
- Entintat
El anilox és determinant per al entintat. En funció del substrat i tipus de colors definits selecciona el anilox. Cada estació s'entinta amb el color adequat
- Tirada
El suport recorre les estacions d'impressió. Es fan els ajustos de pressions inicials. I després es registra i s'entona. El manteniment de l'entonació és més senzill que en offset.

7. En què consisteix la fotopolimerització?
La fotopolimerització és la reacció que es produeix en alguns materials per efecte de la llum actínica segons la qual, les seves partícules elementals (monomeros) s'uneixen formant estructures químiques molt més llargues (polímers).

8. Quin tipus de tintes s'utilitzen en flexografia?
Hi ha tres principals tipus de tinta que són de base en aigua, base solvent i UV curables. La superfície d'impressió (tipus de substrat) ens marqués quin tipus de tinta és aconsellable utilitzar. Cada tipus de tinta tenen els seus avantatges i desavantatges, de manera que el tipus de tinta que utilitzarem en la impressió està determinada per factors com el preu, la velocitat i l'ús que es farà de l'embalatge (alimentació, productes de neteja o bosses de la compra).

9. Quina funció té l'anilox?
El anilox és el component principal d'entintat. És un cilindre gravat amb petites cel · les que recullen la tinta. Aquesta encarregat de dosificar directament la tinta al cliche. Les cel · les que componen el anilox, igual que en gravat al buit, retenen la tinta per absorció i tensió superficial. En funció de la seva mida i profunditat així augmenta la capacitat d'entintat.
Els tres paràmetres que millor defineixen el anilox i la seva capacitat d'entintat són:
- Lineatura
- Volum
- Angulació
Els anilox es construeixen en diferents materials. L'acer cromat és el material tradicional. El recobriment ceràmic és la modalitat que s'utilitza actualment.

10. Per què s'utilitzen forns d'assecatge en les màquines flexogràfiques?
El forn d'assecat té la missió de facilitar l'assecat de la tinta sobre el suport. Hi ha dos tipus d'assecadors sobre la premsa: forn d'assecat i assecadors entre estacions.
El forn d'assecat consisteix bàsicament en un sistema d'aire calent, format per: cremador, ventilador i extractor de gasos.

11. Quins són els principals tipus de formes impressores flexogràfiques?
La flexografia és un dels mètodes d'impressió més utilitzat per a envasos, des de caixes de cartró corrugat, pel · lícules o films de plàstics (polietilè, polipropilè, polièster, etc) bosses de paper i plàstic, fins a la impressió de tovallons, papers higiènics, cartonets plegadizos, diaris, etc      

12. Dibuixa cadascuna de les parts que componen un clitxé flexogràfic.
El cliche flexo s'obté en processar la planxa flexo. Les zones que componen un cliche flexo són:
- Suport
- Fotopolímer
- Talon
- Relleu

13. Tipus de màquines flexogràfiques. Ventatges i desventatges
Les màquines flexo són molt variades en el seu disseny i ús. Es disposen de tres tipus principals de tecnologies de màquina.
- De configuració en torre (stack type)
- De tambor central (Commom impressió)
- De configuració en línia
També cal esmentar les impressores de plec per cartrons corrugats com un tipus específic per a un subsector de producció.

14. Parts d'una màquina flexogràfica.
La màquina en torre té els cossos impressors situats un sobre l'altre sobre una estructura de biga vertical. Cada cos impressor és independent.
La bobina del suport a imprimir passa successivament per cada un d'ells.

A la màquina de cilindre comú, també anomenada de tambor central, hi ha un únic cilindre impressor de gran diàmetre muntat sobre una estructura que té forma d'H Els cilindres portacliches incideixen sobre un únic cilindre impressor.

La rotativa en línia tenen els cossos impressors independents, un a continuació d'un altre i recolzats a terra sobre un sòcol. Amb una configuració similar a la rotativa comercial offset.

Les impressores d'corrugats no són de bobina; imprimeixen plec a plec. Es munten en la pròpia indústria de producció d'aquest tipus de cartró. Els cossos impressors es disposen independents en línia, normalment al final de la cadena de producció.


15. Dibuixa l'esquema de funcionament del sistema flexogràfic.