dimarts, 25 de febrer del 2014

Teoría M1

História de la tipografia

1. Roma, segle i dC

Les minuscules

·Segle primer
Els romans tenien un alfabet  indéntic a l'actual, encara que faltant-li les lletres J, W i V.

·Diferents tipus d'escriptura amb les variants i estils tipogràfics fonamentals.

·Imperi romà
Inflúencia decisiva en el desenvolupament de l'alfabet occidental, donant-li una adequada difusió per tota l'Europa conquistada.

·Abundants restes demostren la difusió de l'escriptura a Roma.

a) lletres de bronze encunyades (incrustades en inscripcions tallades en pedra).
Són lletres incises en pedra mostren restes de l'instrument que les va tallar, així com del pinzell emprat per a fer l'esforç de la composició.

b) avisos en les rondes i carrers, pintats amb pinzell.

c) ja es dissenyaven les composiciones d'una manera jerárquica.

Els estils tipogràfics fonamentals que registrava la societat romana eren:

·Quadrada:
-Maiúscules quadrades romanes, originalment cisellades en pedra
-Auge entre regona mitad de selle I i el segle III.
-En còdix de lunxe, aguantarà fins el segle VI i fins el segle IX en titulars.
-Mateixa alçada i amplada (semblen incriptes en un quadrat).
-Totes les lletres derivaden de formes quadrades, circulars i triangulars 
-Formen rectilínes acabades en traços rematas amb gràcies
-Formes simples, sensé lligadures

·Rústica
Versions formals i més ràpides en la seva execució de les majúscules quadrades.
-És una escriptura de majúscules més adaptada  a l'escriptura menys

·Cursiva
Diverses modalitats d'inclinació de les majúscules.
-Es tracta d'una escriptura menys formal i d'ejecució més ràpida.


D'entre les grans aportacions dels romans a la tipografia, destaca especialment l'establiment d'un cànon d'escriptura molt perfilat:

la columna Trajana
(Roma. any 114 dC).

Els caràcters mostren un petit peu per a compensar l'eixamplament òptic de la part central dels trets verticals, i establir una base imaginària de línia.


Les minúscules

Amb la decadència de l'imperi romà tenen lloc dos fets decsius:

a) Un avenç
-Utilització de nous duports: el pergamí i la vitela.
-Preparats en fines lames plegades i enquadernades en còdex, són un esbós dels moderns mètodes d'enquadernació.
-Amb ells, l'ús de noves eines, com la ploma d'au, que per la seva flexibilitat i lleugeresa va substituir en molts casos a la canya.

b) una consequência
-Al tenir millors materials i eines, l'escriptura es va desenvolupar.
-Per la rapidesa de l'escriptura, lús de les predecessores de les primeres lletres minúscules: lletres uncials. 

Lletra uncial:

Desenvolupament pels romans al segle IV, després va ser molt utilitzada en escrits cristians fins al segle VIII.
-Totes les letras tenen una altura fixa, exente la D i la H
-Totes les lletres eren anguloses, exepte l'A, D, I, H, i M, que eren arrodonides

Lletra Simunicial:
Es va elaorar un éstil, més proper a l'actual, que eren lletres simuncials (simuncials)
Algunes d'aquestes lletres se sortien de la línia de calçada amb braços descendents i ascendents molt pronunciats.
Era un intent de formalitzar els estils cursius de l'escriptura quotidiana, que s'estaven rodificant a l'agilar-se l'escriptura.

Minúscula carolíngia
·Després d ela decadéncia i la caiguda de l'imperi romà. l'emperador Carlomagne, en un intent de reflotar la cultura occidental va encarregar a Alcuino de York -professor de l'Escola de la cort d'Aachen- que desenvolpés una minúscula forma, per a asar-se el com lletra de libre en tot occident.
Serà el disseny dels  caràcters de caixa baixa (any 789 dC), assolint-se la unitat de l'escriptura europea.



Lletra gótica
Segle X, monestir de San Gall (Suissa)
S'experimentava amb un nou tipus de lletres comprimida i angulosa, que era més ràpida d'escriure i aprofitava millor el paper, factors  com aquests resultaven de gran ajuda en un moment en el qual la demanda d'escrits s'havia incrementat notablement (textos administratius, legals, educatius i cientifics),
En els segles posteriors la còpia de llibres va augmentar encara més.


El paper
·Cap a l'any 1100 dC entra a Europa -a través de Sicília i els musulmans establerts a Espanya- un ja vell en orient: el paper
·Lentament, el secret de la fàbricació de paper va anar corrent per Europa. en el segle XII es fabricava en Xatabia (València), i Fabriano va anaugurar el primer molí paperer d'Italia l'any 1276 dC.
·De qualsevol forma, la fabricación i l'ús del paper no va estar ben asentada fins a principis del segle XV.
·Aquests esdeveniments es donaven en un moment qualificat pels anglosaxons com <<época de les tenebres>>. Els monjos van preservar la cultura clàssica durant molts segles.


En els països nòrdics es va desenvolupar una variant de lletra anomentada Teixidura:
·La lletra gòtica es molt estreta i molt negra.


Aquest estil va sofrir algunes variacions durant els segles XIII i XIV:

·Textes precisus: estil amb traços verticals de lletra perpendiculars a la línia de l'escriptura.


Textes quadratus: amb peus ròmbics creuant la línia d'escriptura. Va ser el model dels primers tipus d'imprenta. Així es va imprimir el primer document en occiden: La Biblia de Guttenberg.


·Littera bastarda: estil cursiu angulós. La lletra gótica es va difondre, encara que amb desigual acollida, pero tora Europa.


·Littera Moderna (o Rotunda); a Itàlia es va idear una variant de la gòtica, més arrodonida peró igual de condensada que va ser molt utilitzada a Itália durant el Renaixament.


Littera Antiqua : cap a l'any 1400, en la mateixa Itàlia, Poggio Bacciolini va recuperar la tradició carolingia per a crear aquesta alternativa a la Littera Moderna.


·Minúscula de Noccoli: L'ambient anava propicionant cada vegada més l'aprofundiment en les técniques manuals d'escriptura. Així, previ a la invenció del rotogravat en l'any 1446. Niccolo Niccoli desenvolupa aqest estil de lletra precursora de l'escriptura itálica moderna, i elaborada a partir de la cursiva gòtica informal.




UF3

Lletra manuscrita -> lletra digital

Lletra impressa -> lletra dgital o estructuració del bloc


· Composició en calent:
  • Tipografia
  • Monotipia
  • Linotipia

- Composició en fred:
  • Màquina d'escruire
  • Fotocomposició (món digital)

Tipografia: crackers historia/tipografia Parts dels caràcters Famílies de caràcters Tipologia de famílies

Tipometria: limitats de mesura canvís d'unitats de mesura.

Kem trak-> tabuladors, paràgrafs, Sangries

Tipografia: un conjut de caractéristiques i nombres d'un tex tals com el seu disseny, la seva forma, i la seva grandaria. Tenim una forma basica de classificar lletres que s'anomenen serifesles més counes son les de textes de llibres o revistes.
Les no serenes son utilitzades en titulars curts de diari. rótuls d'anuncis i totes les publicacions de textes curts.


Interletrejat: es l'espai que hi ha entre caràceters.

Tipografia= Art súbtil
>> les éléments tipografics en tenir mes en compte són:
  • families de lletres - organitzades en alfabet
  • Paraula o conjunt de lletres
  • Línia
  • Paràgraf
  • Bloc de text
  • La columna
  • La maqueta de pàgina
  • L'imprès

Families de lletres= el conjunt de signes escripturals que comparteixen trets de disseny comú.

Subfamilies:
  1. Ample del traçat (pot ser fi, mig, negre)
  2. Forma del traçat (perfilat, ombregat)
  3. Proporció dels eixos (rodona, estret, expandida)
  4. Inclinació dels eixos (cursives, inclinada)

La Paraula:
   >> Millor lectura: barreja de majúscules i minúscules

1. Forma exterior:
  • M ->
  • m -> diferenciació (lletres  que pugen o baixen)

2. Ritme interior -> joc de blancs

La Línia es un conjunt de paraules que es donen suport sobre la mateixa línia base

Paràgrafs
a) Obres de creació llibertat
b) Tot la resta:
            Adequació a
           + Diferenciació gràfica
           + Brevetat

Columnes i maquetes: La preferencia per utilitzar un nombre determinat de columnes depén de:

  1. Amplada 
  2. El tipus de projecte
  3. Raons de disseny

Els blancs son funcionals, calmen la lectura, es la seva tasca principal a més tenen enormes possibilitats estètiques

Exercises MP01

m1m1uf301

m1m1uf302

m1m1uf303

m1m1uf304

m1m1uf305

m1m1uf307

m1m1uf308


m1m1uf309

dijous, 20 de febrer del 2014

Tipometria

Tipometria
1.  Conjunt de tècniques utilitzades per mesurar els caràcters d’impremta i diferents aspectes dels processos d’impressió de textos.
2.  Part de la tipografia, que estudia la mesura de la composició basada en el cícer del punt.

Evolució històrica
Martin-Dominique Fertel al va ser el primer tipògraf que va desenvolupar un sistema de composició tipomètrica.

Evolució històrica
Sistema Fournier
Sistema Didot (Europa continental) / Sistema Pica (Àmbit Anglosaxó)

Evolució històrica
Pierre-Simon Fournier publica una taula de proporcions per a la fundició de tipus.
El sistema de Fournier és un sistema duodecimal (de base 12) i va perdurar fins a mitjans del segle XX.

Sistema duodecimal de Fournier
Per establir la mesura dels cossos es basà en la nomparela, unitat que dividí en sis parts, cadascuna de les quals anomenà punts. Igualment el doble de la nomparela o el que és el mateix el conjunt de dotze punts rebé el nom de cícer.

Cícer
El nom d’aquesta supraunitat duodecimal constitueix un homenatge a l’obra de Ciceró Epistolae ad familiares.

Evolució històrica
François-Ambroise Didot reformula el sistema duodecimal de Fournier assimilant-lo a l’anomenada mesura del peu de rei.

Sistema duodecimal de Didot
Punt de partida
El peu de rei es dividia en 12 polzades (27,072 mm). Cada polzada es divideix en 12 linees (2,256 mm).
Cada línea es divideix en 12 punts (0,188 mm).

Sistema duodecimal de Didot
Proposta de Didot
Cada punt Didot correspondrà a dos punts del peu de rei, es a dir, 0,376 mm.
El cícer seguirà essent 12 punts Didots (4,512 mm)


Evolució històrica
Benjamin Franklin reformula el sistema, basant-lo en la polzada anglesa (25,4 mm), enlloc de la francesa. S’anomenarà pica i la seva unitat correspondrà a una sisena part de la polzada.
Així doncs les mesures tipomètriques angleses i continentals seràn diferents des d’ençà.

Evolució històrica
El sistema fallit de Napoleó.
Demana a Firmin Didot un nou
sistema tipomètric basat en el
sistema mètric: 2,5 punts = 1 mm
10 punts = 4 mm
La derrota de Napoleó truncà el projecte.

DIDOT
(europeu continental) • punt Didot (0,376 mm)
cícero = 12 punts Didot (4,512 mm)

PICA
(anglosaxó)
punt de Pica (0,352 mm) 1/72,27 d’una polzada • Pica = 12 punts de Pica (4,233 mm)

CICER
(europeu continental)
Milímetres x 2,660 = punts • Milímetres x 0,222 = cícers • Punts x 0,376 = milímetres • Cícers x 4,512 = milímetres

PICA
(anglosaxó)
Milímetres x 2,834 = punts • Milímetres x 0,236 = piques • Punts x 0,352 = milímetres • Cícers x 4,224 = milímetres

Punt
(mesura d’elements inferiors)
  cos •  interlinea •  interlineat •  filet

Cícer (12 punts) (mesura d’elements superiors)
longitud de línea (anomenada “mesura”) • alçada de columna tipogràfica • dimensions de les il·lustracions

Punt indivisible
Cícer divisible
S’expressa en el nombre de cícers i nombre de punts (no decimals de cícer)
per exemple
una línea d’amplada 18 cícers i 7 punts

Tipòmetre

Regla graduada, per una banda en cícers i per l’altra en centímetres, que permet la mesura de qualsevol element tipogràfic.

Anatomia

Tipus:








Classificacions tipográfiques

Classificacions tipogràfiques
Maximilian Vox va classificar per primera vegada tots els tipus de la seva època; el seu treball va posar les bases per al desenvolupament d’altres classificacions com la d’Aldo Novarese o la d’ATypl.
A continuació presentem les classificacions tipogràfiques que han transcendit. Familiaritzar-se amb elles ajuda a conèixer el desenvolupament que ha tingut la tipografia en el temps, així com entendre les diferents característiques de cada subgrup.

François Thibaudeau (França, 1921)
Aquesta classificació es basa en: 
el contrast de les astes 
• i, sobretot, en la forma de les terminals.

a) ‘Romain Elzévir’ (Romana antiga)
Característiques bàsiques:
• prenen les característiques de les romanes de Jenson o Garamond, començant pels seus remats triangulars
• tenen traços modulats amb lleuger contrast i serifs triangulars.
Alguns exemples són: Jenson, Garamond i Baskerville.

b) ‘Romain Didot’ (Romana moderna)
Característiques bàsiques:
• comparades amb el grup anterior, aquestes són més rígides i geomètriques en traç 
• gran sobrietat dels seus remats 
traços amb fort contrast clarobscur
serifes filiformes. Alguns exemples són: Bodoni, Didot i Walbaum.

c) Egyptienne (Egípcies)
Característiques bàsiques:
pesats patins quadrangulars 
poca modulació en els seus traços 
serifes quadrangulars tallades en angle recte, d’igual gruix o major al dels traços.
Alguns exemples són: Clarendon, Memphis i Rockwell.

d) Antique (Pal sec)
Característiques bàsiques:
• manquen de remats o patins i per això tenen major relació amb les capitals gregues que amb les romanes. 
• presenten traços de gruix uniforme
• les serifes no existeixen.
Alguns exemples són: FranklinGothic, Frutiger.

dimecres, 5 de febrer del 2014

Acciones

Para una herramienta en la que se deba usar el mismo patrón de acción en diversas imágenes, se puede usar las Acciones.

Ir a Ventana + Acciones + Crear nueva acción + Poner nombre y seleccionar las acciones, cuando se haya terminado darle a stop

Antes

Después


Al final se puede utilizar el Automator para terminar de hacer cambios en la imagen una vez echa.



dimarts, 4 de febrer del 2014

Francios Thibaudeau

Francios Thibaudeau (frança, 1927)

La seva classificació es bas en:
·El contrast de les ases
·En la forma de les terminals

Asta element esencial de la lletra ''i'' i d'altres signes que consisteixen en una o mes línes rectes o corbes. De diverses formes y gruixus.


Tipus
-Ascendents: sobresurten de l'ull mig de la lletra
-Descendents: si sobresurt per sota de l'ull de la lletra
-Mitjà o central: correspon al ull mitjà de la lletra (m, n, x); s'anomena també alçada de la x que correspon a l'alçada de la versaleta.


Forma
-Astas reptes: Formada por una línea que seguéix una sola dirección
-Corba: la que no seguéix una sola dirección.
-Mixtes: es la combinació d'una asta recta y una corba 


Gruix
Astes modulades: presenten variacions en el gruix
Altre uniformes: son les que no valen

Terminals: o remats són els elements decoratius i complementaris de l'asta de les lletres que el porten, es indispensable juntament amb el traçat de l'ampla per distingir o caracteritzar diferents estils.



a) ‘Romain Elzévir’ (Romana antiga)
Característiques bàsiques:
• prenen les característiques de les romanes de Jenson o Garamond, començant pels seus remats triangulars
• tenen traços modulats amb lleuger contrast i serifs triangulars.
Alguns exemples són: Jenson, Garamond i Baskerville.b) ‘Romain Didot’ 


b) (Romana moderna)
Característiques bàsiques:
• comparades amb el grup anterior, aquestes són més rígides i geomètriques en traç 
• gran sobrietat dels seus remats 
traços amb fort contrast clarobscur
serifes filiformes. Alguns exemples són: Bodoni, Didot i Walbaum.


c) Egyptienne (Egípcies)
Característiques bàsiques:
pesats patins quadrangulars 
poca modulació en els seus traços 
serifes quadrangulars tallades en angle recte, d’igual gruix o major al dels traços.
Alguns exemples són: Clarendon, Memphis i Rockwell.


d) Antique (Pal sec)
Característiques bàsiques:
• manquen de remats o patins i per això tenen major relació amb les capitals gregues que amb les romanes. 
• presenten traços de gruix uniforme 
• les serifes no existeixen.

Alguns exemples són: FranklinGothic, Frutiger,