Classificacions tipográfiques

Classificacions tipogràfiques

Maximilian Vox va classificar per primera vegada tots els tipus de la seva època; el seu treball va posar les bases per al desenvolupament d’altres classificacions com la d’Aldo Novarese o la d’ATypl.

A continuació presentem les classificacions tipogràfiques que han transcendit. Familiaritzar-se amb elles ajuda a conèixer el desenvolupament que ha tingut la tipografia en el temps, així com entendre les diferents característiques de cada subgrup.

François Thibaudeau (França, 1921)

Aquesta classificació es basa en: 

• el contrast de les astes 

• i, sobretot, en la forma de les terminals.

a) ‘Romain Elzévir’ (Romana antiga)

Característiques bàsiques:

• prenen les característiques de les romanes de Jenson o Garamond, començant pels seus remats triangulars. 

• tenen traços modulats amb lleuger contrast i serifs triangulars.

Alguns exemples són: Jenson, Garamond i Baskerville.

b) ‘Romain Didot’ (Romana moderna)

Característiques bàsiques:

• comparades amb el grup anterior, aquestes són més rígides i geomètriques en traç 

• gran sobrietat dels seus remats 

• traços amb fort contrast clarobscur

• serifes filiformes. Alguns exemples són: Bodoni, Didot i Walbaum.

c) Egyptienne (Egípcies)

Característiques bàsiques:

• pesats patins quadrangulars 

• poca modulació en els seus traços 

• serifes quadrangulars tallades en angle recte, d’igual gruix o major al dels traços.

Alguns exemples són: Clarendon, Memphis i Rockwell.

d) Antique (Pal sec)

Característiques bàsiques:

• manquen de remats o patins i per això tenen major relació amb les capitals gregues que amb les romanes. 

• presenten traços de gruix uniforme

• les serifes no existeixen.

Alguns exemples són: FranklinGothic, Frutiger.