| Formato | Tipo | Caracteristicas |
TIFF
(Tagged Image File Format)
|
Mapa
de bits
Compatible
Sin
compresión |
Es
el más utilizado para guardar imágenes fotográficas en
diferentes modos de color. Permite guardar transparencias.
|
EPS
(Encapsulated PostScript)
|
Metafichero
Compatible
Sin
compresión |
Guardar
imágenes en mapa de bits pero también información vectorial
como trazados o separaciones multicanales.
|
| PS (PostScript) |
Metafichero
Compatible
Sin
compresión |
Formato
de descripción de página que guarda imágenes en mapa de bits,
vectoriales, tipografía, así como indicaciones para la
impresión.
|
| PDF (Portable document format) |
Metafichero
Compatible
Sin
compresión |
Formato
de descripción de pagina más avanzado que el PS que guarda
imágenes en mapa de bits, vectoriales, tipografía, así como
indicaciones para la impresión.
|
| JPEG (Joint Photograpic Experts Group) |
Mapa
de bits
Compatible
Con
compresión |
Formato
para web pensado para imágenes fotográficas. Comprime i pierde
informació. Es pot variar el nivell de pèrdua d'informació.
|
| PNG (Portable Network Graphics) |
Mapa
de bits
Compatible
Con
compressión |
La
misma utilización que los GIF, pero con mayor calidad. Soporta
transparencia y colores a 24 bits. Almacena el color en modo
indezado asi como a transparencias. Solo las versiones recientes
de navegadores pueden soportarlos. También és el formato propio
de Fireworks
|
| Gif (Graphics Interchange Format) |
Formato
muy utilizado para las webs. Permite almacenar un canal alfa para
dotarlo de transparencia, y salvarlo como entrelazado para que al
cargarlo la web lo haga en varios pasos. Admite hasta 256 colores.
|
|
| Ilustrator | Formato propio de Illustrator. | |
| Indesign | Formato propio de Indesign. | |
| Photoshop | Formato propio de Photoshop, permite guardar tranparencias. | |
| ZIP,RAR | Son formatos muy utilizados para agrupar i comprimir carpetas con varios archivos. |
dilluns, 21 d’octubre del 2013
Formatos de archivo
dijous, 17 d’octubre del 2013
Monitores
LCD
Estos ya son considerados indispensables para el uso de la computadora, se debe a su leve tamaño y consumo de energía y de ser muy confortables para la vista. También hay dispositivos portátiles con pantalal LCD. La tecnología de LCD permite mostrar imágenes monocromáticas o color y animaciones en cualquier dispositivo. Están formadas por un material denominado cristal líquido. Las moléculas de ese material están distribuidas entre dos láminas transparentes polarizadas en un angulo de 90º, pero de manera diferente, lo que hace es que sea como si una lámina recibiera polarización horizontal y la otra polarización vertical. Son capaces de orientar la luz. Cuando una imagen es mostrada en un monitor LCD, elementos eléctricos presentes en las láminas genran campos magnéticos que inducen al cristal líquido a ''guiar'' la luz que entra de la fuente luminosa para formar el contenido visual. La luz puede provenir de focos especiales o de leds. Hay monitores con bombillas de 20, 30 y 50 mil horas de duración.
Su tecnología se divide en diversos tipos:
TN (Twisted Nematic), STN (Super Twisted Nematic), GH (Guest Host).
El tiempo de respuesta es una característica mas interesante para quien quiere un LCD para juegos o videos. Es mejor usar monitores con una tasa inferior a 12 ms, con un contraste de 450:1 y un brillo de 250 cd/m (brillo por metro cuadrado).
Ventajas:
·Es mas fino y ocupa menos espacio.
·La pantalla es plana.
·Su área de exhibición es mayor.
·Su consumo es mucho menor.
·No hay ninguna emisión de radiación.
Desventajas:
·Limitación en el uso de distintas resoluciones.
·El ángulo de visión es mas limitado.
·Puede tener píxeles que no funcionan.
·Su precio es alto.
LED
El monitor con tecnología LED usa sistemas de retroiluminación. También aporta ventajas visuales con mayor uniformidad del brillo y de intensidad, aumento del contraste dinámico, manejo más depurado de la luz por zonas y procesamiento del color, con negros y blancos de mayor intensidad, y grises profundos, todo ello en imágenes vibrantes y fluidas. En general son de mayor calidad, gastan menos energía, ayudan a cuidar el medio ambiente y presentan mejor imagen que un LCD.
Ventajas:
·Permite retroiluminar porciones pequeñas de la pantalla en lugar de franjas enteras.
·Iluminación mayor y más independiente.
·Mejor contraste real de la imagen.
·Reduce el consumo eléctrico.
·Muy ecológico.
·Tiene una reducción en el grosor de los monitores.
Estos ya son considerados indispensables para el uso de la computadora, se debe a su leve tamaño y consumo de energía y de ser muy confortables para la vista. También hay dispositivos portátiles con pantalal LCD. La tecnología de LCD permite mostrar imágenes monocromáticas o color y animaciones en cualquier dispositivo. Están formadas por un material denominado cristal líquido. Las moléculas de ese material están distribuidas entre dos láminas transparentes polarizadas en un angulo de 90º, pero de manera diferente, lo que hace es que sea como si una lámina recibiera polarización horizontal y la otra polarización vertical. Son capaces de orientar la luz. Cuando una imagen es mostrada en un monitor LCD, elementos eléctricos presentes en las láminas genran campos magnéticos que inducen al cristal líquido a ''guiar'' la luz que entra de la fuente luminosa para formar el contenido visual. La luz puede provenir de focos especiales o de leds. Hay monitores con bombillas de 20, 30 y 50 mil horas de duración.
Su tecnología se divide en diversos tipos:
TN (Twisted Nematic), STN (Super Twisted Nematic), GH (Guest Host).
El tiempo de respuesta es una característica mas interesante para quien quiere un LCD para juegos o videos. Es mejor usar monitores con una tasa inferior a 12 ms, con un contraste de 450:1 y un brillo de 250 cd/m (brillo por metro cuadrado).
Ventajas:
·Es mas fino y ocupa menos espacio.
·La pantalla es plana.
·Su área de exhibición es mayor.
·Su consumo es mucho menor.
·No hay ninguna emisión de radiación.
Desventajas:
·Limitación en el uso de distintas resoluciones.
·El ángulo de visión es mas limitado.
·Puede tener píxeles que no funcionan.
·Su precio es alto.
LED
El monitor con tecnología LED usa sistemas de retroiluminación. También aporta ventajas visuales con mayor uniformidad del brillo y de intensidad, aumento del contraste dinámico, manejo más depurado de la luz por zonas y procesamiento del color, con negros y blancos de mayor intensidad, y grises profundos, todo ello en imágenes vibrantes y fluidas. En general son de mayor calidad, gastan menos energía, ayudan a cuidar el medio ambiente y presentan mejor imagen que un LCD.
Ventajas:
·Permite retroiluminar porciones pequeñas de la pantalla en lugar de franjas enteras.
·Iluminación mayor y más independiente.
·Mejor contraste real de la imagen.
·Reduce el consumo eléctrico.
·Muy ecológico.
·Tiene una reducción en el grosor de los monitores.
PDP
Es un dispositivo de pantalla plana habitualmente usado en televisores. La principal desventaja es que los hay de gran formato y emanan una gran cantidad de calor que no es agradable para el usuario que se pasa varias horas frente al televisor. Las pantallas son brillantes, con una gran gama de colores y de un tamaña grande. Usan mucha energía. Los gases xenón y neón en un televisor de plasma están contenidos en cientos de miles de celdas diminutas entre dos pantallas de cristal. El contraste es la diferencie entre la parter más brillante de la imagen y la más oscura. En las pantallas electrónicas basadas en fósforo si había una exposición prolongada de una imagen estática podía provocar que los objetos que se muestran en ella quedasen marcados en la pantalla durante un tiempo.
Ventajas:
·Mayor ángulo de visión.
·Ausencia de tiempo de respuesta.
·No tiene mercurio.
·Colores más suaves al ojo humano.
·Más colores y más reales.
·Alto contraste.
Desventajas:
·Alto precio.
·Alto consumo eléctrico.
·Tiene efecto de 'pantalla quemada'.
DLP
Se basa en un semiconductor óptico llamado Digital Micromirror Device, o integrado DMD es básicamente un microinterruptor extremadamente exacto que permite modular digitalmente la luz mediante millones de espejos microscópicos dispuestos en un colector rectangular. Cada espejo esta separado de su vecina menos de 1 micrón. Estos espejos son literalmente capaces de activarse miles de veces por segundo y se utilizan para dirigir la luz hacia un espacio específico de un pixel. La duración de la sincronización de encendido/apagado determina el nivel del gris que muestra el pixel. Los integrados actuales de DMD pueden producir hasta 1024 grados de gris.
CRT
Los monitores CRT utilizan la tecnología de ''tubos de rayos catódicos''. Esta tecnologia utiliza un cañon que lanza electrones a una pared de fósforo. Al hacerlo, produce unos pequeños puntos de luz, que dan forma a la imagen. Esta tecnología ha sido utilizada para los primeros televisores. Son grandes y los mas antiguos tenían al pantalla curva.
Ventajas:
·Tiene una gran cantidad de colores
·El monitor no se oscurece al verse desde los lados
·Ajustable resolución
Desventajas:
·Muy grande
·Se distorsiona con imanes y campos eléctricos
·Tiene líneas blancas horizontales en el monitor
·El usuario debe realizar ajustes si quiere una buena imagen.
Tienen dos conectores, el VGA de 15 pines y un conector de 3 patas.
Están desapareciendo pues hay mejores tecnologias con mejor calidad de imagen y mas reducidos de tamaño.
Els alfabets
M1 UF2
Comunicació gestual: Gestos o símbols fets amb el mateix cos. +sons (+complexos), (+informació), (+coneixements)
Plasmació de senyals, símbols, signes usats en la comunicació oral en parets o pedres.
Per què?
Simplement per necessitat
(donar-li a entendre als altres el que volia una persona)
Com ho fan?
Recursos gràfics a mà:
Un pal, una pedra, les dita, les unges, un tos d'ós de l'últim animal caçat.
Més endavant
Lent refinament de les demandes i necessitats: el món està explicat per la màgia.
Una mica més endavant
Necessitat i magia
Art Rupestre
Una mica més endavant
necessitat i comunicació:
Primers signes d'escriptura
Escriptura
Forma de donar-li un signe o símbol al llenguatge parlat.
Paraules: imiten sons de la naturalesa, expressions d'aquesta
Llenguatges: a partir dels sons que acompanyaven els gestos fets per comunicar-se
Establiment de codis consensuats per poder completar el procès comunicatiu:
Emisor-Canal-Codi-Missatge-Receptor
Canal - Codi
Mitjà físic - llenguatge
Alfabet:
Agrupació de sìmbols am un ordre determinat utilitzat en el llenguatge escrit que serveix com sistema de comunicació
Deriva del nom de les dues lletres guegres alfa i beta
Els alfabets del món (tipologia)
Podem classificar-les en dos apartats
a) escriptura conceptual: A través d'icones o representaciones gràfiques expressa idees o paraules.
Pictograma: Representació icònica que pot ser realista o bé una idealización. Ex: jeroglífic egipci, hitita jeroglífic.
Escriptura cuneirforme: Aquesta escriotura deforma progressivament els pictogrames inicials amb una mena de punxó (en llatí cuneus ''tascó, cuny'') Ex. sumeri
Ideograma: Element gràfic que representa parrales. Generalment, abans era un pictograma. Ex. escriptura xinesa. Ideogrames moderns: senyals de trànsit.
b) escritura lingüística: A través de signes expressa son.
Escriptura sil·làbica: -cada signe representa un grup fonètic (síl·laba). Ex. lineal B (grec micénic), sil·labari hitita, sil·labari xipriota; entre les llengües actuals, el japonès.
Escriptura alfabética: -cada siguen representa un fonema. Ex. fenici, grec, latí, Alfabet Fonètic internacional (AFI).
-No són escriptures perfectes. Per exemple, en català:
·ss, scç representen /s/
·h no representa cap so
·qu representa /k/ o /kw/
Origen de la escriptura
·L'escriptura nix independentment a diverses civilizacions, probablement a partir de picogrames.
·Té com a primer ús la comptabilitat
·Els testimoniatges mes antics són les tauletes mesopotàmiques (Uruk, 3300 ae).
·Hi ha investigadors que defensen la influencia mesopotamica sobre l'escriptura egipcia i la xinesa.
Mesopotàmia: escriptura sumèria
·A partir del 3300 ae, a Sumer s'escriuren tauletes d'argila amb un sistema semipictografic (20000 ideogrames) que, cap al 25000 ae, esdevé escriptura cuneiforme.
·La llengua sumèria, poc coneguda, és de tipues aglutinant (ni indoeuropea ni semítica)
·Orientació de l'escriptura: per columnes (d'esquerra a dreta ) i de dalt a baix.
Orient mitjà i Àsia Menor
·Adaptaran la tècnica cuneiforme els pobles de l'orient Mitjà i l'Àsia Menor: acadis, elamites, assiris, babilònics, hurrites, hitites.
·Cap al 500 ae, els perses empren un nou sistema cuneiforme, de tipus sil·làbic.
Egipte: sistema jeroglífic
·Des del 3000 ae fins el 400 de, a Egipte s'empra el sistema jeroglífilc (6.000 pictogrames), a partir del qual es desenvolupen dues escriptures cursives: Demòtica i Hieràtica.
·la demòtica o corrent, cap al 650 ae, méssimplificada i per a usos administratius i econòmics (sil·labaride 24 signes monoconsonàntics i 80 boconsonàntics):
·la hieràtica o sagrada, gairebé tan antiga com la jeroglífica, reservada des de l'aparició de la demòtica a la religió.
·Orientació de l'escriptura. dreta/esquerra, esquerra/dreta (bustrofedó).
Xina: escriptura logogràfica
·Els primers caràcters de l'escriptura xinesa (4.500 signes) ja apareixen a la dinastia Shang (1400 ae). Des de la reforma de la disnatia Qin (s. III ae) fins al s. XX, quan hi ha una darrera simplificació i s'introdueix l'alfabet llatí (anys 1950), els caràcters xinesos augmenten fins a 500000, 1500 dels quals són apresos a l'escola bàsica.
·L'origen pictogràfic d'alguns signes és evident, però l'escriptura xinesa ha esdevingut sobretot semànticofonètica (logogrames).
·Des del s.V, existeixen casos d'escriptura sil·làbica, el més reeixit dels quals va ser el fan-chi'eh (62 signes), a començaments del segle XX.
Japó
·A partir dels hanzi o caràcters xinesos, els japonesos comencen a adptar (s. V de), poc sistemàticament i amb valor fonètic, els seus kanji (5000 signes, dels quals s'aprenen uns 1800 a l'escola).
·Fins al segle IX no es desenvolupen els dos sil·labaris principals:
·per a la lengua oficial, el katakana o kan (47 signes del k'ai-shu o escriptura xinesa, que ajuden a pronunciar els kanji);
·per a l'escriptura corrent,el hiragana (més de 300 signes, derivats del ts'aoshu o cursiva xinesa). Actualment, al Japó s'empra una escriptura mixta i sovint complicada, amb kanji i kana, hiragana i romaji.
Amèrica Central
·Els sistemes d'escriptura més complets de l'América precolobina (els indis americans feien pictogrames i els inques, ''quipus o nusos) són:
·l'asteca (Mèxic central)
·el maia
·Tots dos sistemes combinen elements fonogràfics i logogràfics, fet ben evident després del desxiframent gairebé total (85%) dels signes maies.
·Els primers testimoniatges d'escriptura centreamericans són del 600 ae.
Creta:
Escriptura jeroglífica i sil·labica
·A Creta s'empra una escriptura jeroglífica (1900-1700 ae) que evoluciona cap a dues curisives:
·lineal A (fins 149 ae): (80signes), encara no desxifrada, correspondria a la llengua minoica (no indoeuopea).
·lineal B (fisn 1200 ae): (80 signes), derivada de la lineal A, correspon ja a una llengua grega (indoeuropea).
·Totes dues són sil·làbiques, tot i que fan servir logogrames, s'escriuen sobre tauletes d'argila i el seu ús principal és la comptabilitat.
Escriptures alfabètiques
·Les primeresescriptures alfabètiques registren llengües semítiques:
a) evolucionen a partir dels jeroglífics egipcs, com les:
-inscripcions protosinaítiques (uns 31 signes)
-protopalestines (a partir del 1500 ae)
b) o bé evolucionen de l'escriptura cuneïforma, com els 30 signes de l'alfabet d'Urgell (Siria)
Alfabet fenici
·L'alfabet fenici també registra una llengua semítica.
·Inscripcions mes antigues: daten del 1200 ae (sarcòfeg del rei Ahiram de Biblos), però es diferències són insignificants respecte a l'alfabet establert cap al 1000 ae de Biblos: 22 signes consonàntics, orientats de dreta a esquerra.
·Origen: les vincules culturals i comercials de Fenicia amb Egipte, així com l'estructura semítica comuna de les seves llengües, van permetre que l'alfabet denici fos adaptat probablement de l'éscriptura egipcia.
Derivacions de l'alfabet fenici
·Després del seu establiment,l'escriptura fenícia, s va difondre perl Mediterrani, pero L'orient Próxim i Mitjá i va arribar fins a l'índia, de manera que presenta les següents subsdivisions:
·branca fenícia
·branca palestina
·branca aramea
·àrab meridional (d'on deriva l'escriptura etiòptica, 500 ae).
Alfabet grac
L'origen semític de l'alfabet grec és indubtable.
La primera isncripció coneguda és del segle VIII ae, peró hi ha especialistes que avancen l'adopció cap al 1000 ae.
·El préstec s'hauria fet a diversos llocs del món grec i evoluciona amb el temps, Així:
-en grec arcaic el nombre de lletres és variable i l'orientació té la forma de bustrofedó.
-en grec clássic, trobem un alfabet
Innovacions pròpies del grec:
-l'anotació de vocals (irregulars i esporadiques a les llengües semítiques)
-l'afegiment d'algunes consonants inexistents en llengües semítiques.
Destacar:
a) Aportació de vocals
Fa posible transcripcció fonética satisfactoria de les llegues europees
prmeres vocals:
alfa, epsilon, lota,omicrón
Periodic classic
les lletres
Digamma, San.Qoppa Samp desapareixén, i per això no tenim les seves minuscules
Derivacions de l'alfabet grec
Làlfabet grec pariticiparà en el procés de formació de diverses escriptures:
A l'època antiga:
·Llengües no hel·lèiques d'Àsia Menor (cari, lici, lidi)
·les escriptures itàliques (estrusc)
·El copte (egipci i nubi)
A l'Època medieval
·El gòtic
·l'eslau (ciríl·lic)
Alfabet llatí
·L'alfabet llatí és una de les nombroses escriptures locals que els estrucs i els itàlics prenen, més o menys directament d'alfabets grecs occidentals.
·En el cas de Roma, es tracta probablement d'una adaptació etrusca de l'escriptura d'Eubea , feta del segle VIII ae.
·Els primers testimonis llatins daten del segle VI ae
·L'alfabet clàssic (s. Iae) el constitueixen definitivament 23 lletres, amb orientació inicial bustrofèdica i posteriorment (ss. VI-IV ae) d'esquerra a dreta.
·Després d'una llarga evolució (capital/semiuncial + unical/carolina/humanística) l'escriptura llatina ha esdevingut una de les més univerals.
Destacar:
a) principi: 21 lletres
(G,J,N,O,I = afegides als nostres alfabets)
b) Nous sons = noves combinacios
CH,PH,RH,TH
Alfabet arameu
·Els arameus sónun poble semítc establert s Síria, on van esdevenir mercenaris i comerciants-
·L'escriptura aramea, adoptada de la fenícia (segle X ae), va ser oficial durenat més d'un mil'leni adiversos imperis (babilònic tardà. assiri,persa) i la seva llengua es biblica.
·Té 22 conconants i orientació dreta/esquerra.
Alfabet Ebreu
·Té dues domes diferents:
-La més antiga derivada del'escriptura fenícia (segle IX ae), s'anomena hebreu quadrat i és emprada actualment a Israel: té 22 consonants i alguns signes complementaris per a les vocals.
L'orientació es dreta/esquerra.
Alfabet àrab
·Els àrabs son un poble netre els segles IX-VII ae, però no tenen un regne fins al segle I ae (nabateus).
·L'escriptura arabe dériva probablement de l'alphabet arameu-nabateu (500ae), que evolucionarà cap als dos tipus principals del períodes islàmic
Cúfic
Naskhi
·Té 28 consonants, signes, vocàlics i orientació dreta/esquerra.
·Ha estat un alfabet adoptat a Àsia, Àfrica i Europa per pobles no semítics (persa, afganés, malasi, bantús)
A destacar:
·no transcripció vocals curtes
·no mayuscules
·no permet divisió a fianl de línia
·consonants dobles
·cal·ligrafia àrab: art en si amteix (no permeten representar figures animades)
Comunicació gestual: Gestos o símbols fets amb el mateix cos. +sons (+complexos), (+informació), (+coneixements)
Plasmació de senyals, símbols, signes usats en la comunicació oral en parets o pedres.
Per què?
Simplement per necessitat
(donar-li a entendre als altres el que volia una persona)
Com ho fan?
Recursos gràfics a mà:
Un pal, una pedra, les dita, les unges, un tos d'ós de l'últim animal caçat.
Més endavant
Lent refinament de les demandes i necessitats: el món està explicat per la màgia.
Una mica més endavant
Necessitat i magia
Art Rupestre
Una mica més endavant
necessitat i comunicació:
Primers signes d'escriptura
Escriptura
Forma de donar-li un signe o símbol al llenguatge parlat.
Paraules: imiten sons de la naturalesa, expressions d'aquesta
Llenguatges: a partir dels sons que acompanyaven els gestos fets per comunicar-se
Establiment de codis consensuats per poder completar el procès comunicatiu:
Emisor-Canal-Codi-Missatge-Receptor
Canal - Codi
Mitjà físic - llenguatge
Alfabet:
Agrupació de sìmbols am un ordre determinat utilitzat en el llenguatge escrit que serveix com sistema de comunicació
Deriva del nom de les dues lletres guegres alfa i beta
Els alfabets del món (tipologia)
Podem classificar-les en dos apartats
a) escriptura conceptual: A través d'icones o representaciones gràfiques expressa idees o paraules.
Pictograma: Representació icònica que pot ser realista o bé una idealización. Ex: jeroglífic egipci, hitita jeroglífic.
Escriptura cuneirforme: Aquesta escriotura deforma progressivament els pictogrames inicials amb una mena de punxó (en llatí cuneus ''tascó, cuny'') Ex. sumeri
Ideograma: Element gràfic que representa parrales. Generalment, abans era un pictograma. Ex. escriptura xinesa. Ideogrames moderns: senyals de trànsit.
b) escritura lingüística: A través de signes expressa son.
Escriptura sil·làbica: -cada signe representa un grup fonètic (síl·laba). Ex. lineal B (grec micénic), sil·labari hitita, sil·labari xipriota; entre les llengües actuals, el japonès.
Escriptura alfabética: -cada siguen representa un fonema. Ex. fenici, grec, latí, Alfabet Fonètic internacional (AFI).
-No són escriptures perfectes. Per exemple, en català:
·ss, scç representen /s/
·h no representa cap so
·qu representa /k/ o /kw/
Origen de la escriptura
·L'escriptura nix independentment a diverses civilizacions, probablement a partir de picogrames.
·Té com a primer ús la comptabilitat
·Els testimoniatges mes antics són les tauletes mesopotàmiques (Uruk, 3300 ae).
·Hi ha investigadors que defensen la influencia mesopotamica sobre l'escriptura egipcia i la xinesa.
Mesopotàmia: escriptura sumèria
·A partir del 3300 ae, a Sumer s'escriuren tauletes d'argila amb un sistema semipictografic (20000 ideogrames) que, cap al 25000 ae, esdevé escriptura cuneiforme.
·La llengua sumèria, poc coneguda, és de tipues aglutinant (ni indoeuropea ni semítica)
·Orientació de l'escriptura: per columnes (d'esquerra a dreta ) i de dalt a baix.
Orient mitjà i Àsia Menor
·Adaptaran la tècnica cuneiforme els pobles de l'orient Mitjà i l'Àsia Menor: acadis, elamites, assiris, babilònics, hurrites, hitites.
·Cap al 500 ae, els perses empren un nou sistema cuneiforme, de tipus sil·làbic.
Egipte: sistema jeroglífic
·Des del 3000 ae fins el 400 de, a Egipte s'empra el sistema jeroglífilc (6.000 pictogrames), a partir del qual es desenvolupen dues escriptures cursives: Demòtica i Hieràtica.
·la demòtica o corrent, cap al 650 ae, méssimplificada i per a usos administratius i econòmics (sil·labaride 24 signes monoconsonàntics i 80 boconsonàntics):
·la hieràtica o sagrada, gairebé tan antiga com la jeroglífica, reservada des de l'aparició de la demòtica a la religió.
·Orientació de l'escriptura. dreta/esquerra, esquerra/dreta (bustrofedó).
Xina: escriptura logogràfica
·Els primers caràcters de l'escriptura xinesa (4.500 signes) ja apareixen a la dinastia Shang (1400 ae). Des de la reforma de la disnatia Qin (s. III ae) fins al s. XX, quan hi ha una darrera simplificació i s'introdueix l'alfabet llatí (anys 1950), els caràcters xinesos augmenten fins a 500000, 1500 dels quals són apresos a l'escola bàsica.
·L'origen pictogràfic d'alguns signes és evident, però l'escriptura xinesa ha esdevingut sobretot semànticofonètica (logogrames).
·Des del s.V, existeixen casos d'escriptura sil·làbica, el més reeixit dels quals va ser el fan-chi'eh (62 signes), a començaments del segle XX.
Japó
·A partir dels hanzi o caràcters xinesos, els japonesos comencen a adptar (s. V de), poc sistemàticament i amb valor fonètic, els seus kanji (5000 signes, dels quals s'aprenen uns 1800 a l'escola).
·Fins al segle IX no es desenvolupen els dos sil·labaris principals:
·per a la lengua oficial, el katakana o kan (47 signes del k'ai-shu o escriptura xinesa, que ajuden a pronunciar els kanji);
·per a l'escriptura corrent,el hiragana (més de 300 signes, derivats del ts'aoshu o cursiva xinesa). Actualment, al Japó s'empra una escriptura mixta i sovint complicada, amb kanji i kana, hiragana i romaji.
Amèrica Central
·Els sistemes d'escriptura més complets de l'América precolobina (els indis americans feien pictogrames i els inques, ''quipus o nusos) són:
·l'asteca (Mèxic central)
·el maia
·Tots dos sistemes combinen elements fonogràfics i logogràfics, fet ben evident després del desxiframent gairebé total (85%) dels signes maies.
·Els primers testimoniatges d'escriptura centreamericans són del 600 ae.
Creta:
Escriptura jeroglífica i sil·labica
·A Creta s'empra una escriptura jeroglífica (1900-1700 ae) que evoluciona cap a dues curisives:
·lineal A (fins 149 ae): (80signes), encara no desxifrada, correspondria a la llengua minoica (no indoeuopea).
·lineal B (fisn 1200 ae): (80 signes), derivada de la lineal A, correspon ja a una llengua grega (indoeuropea).
·Totes dues són sil·làbiques, tot i que fan servir logogrames, s'escriuen sobre tauletes d'argila i el seu ús principal és la comptabilitat.
Escriptures alfabètiques
·Les primeresescriptures alfabètiques registren llengües semítiques:
a) evolucionen a partir dels jeroglífics egipcs, com les:
-inscripcions protosinaítiques (uns 31 signes)
-protopalestines (a partir del 1500 ae)
b) o bé evolucionen de l'escriptura cuneïforma, com els 30 signes de l'alfabet d'Urgell (Siria)
Alfabet fenici
·L'alfabet fenici també registra una llengua semítica.
·Inscripcions mes antigues: daten del 1200 ae (sarcòfeg del rei Ahiram de Biblos), però es diferències són insignificants respecte a l'alfabet establert cap al 1000 ae de Biblos: 22 signes consonàntics, orientats de dreta a esquerra.
·Origen: les vincules culturals i comercials de Fenicia amb Egipte, així com l'estructura semítica comuna de les seves llengües, van permetre que l'alfabet denici fos adaptat probablement de l'éscriptura egipcia.
Derivacions de l'alfabet fenici
·Després del seu establiment,l'escriptura fenícia, s va difondre perl Mediterrani, pero L'orient Próxim i Mitjá i va arribar fins a l'índia, de manera que presenta les següents subsdivisions:
·branca fenícia
·branca palestina
·branca aramea
·àrab meridional (d'on deriva l'escriptura etiòptica, 500 ae).
Alfabet grac
L'origen semític de l'alfabet grec és indubtable.
La primera isncripció coneguda és del segle VIII ae, peró hi ha especialistes que avancen l'adopció cap al 1000 ae.
·El préstec s'hauria fet a diversos llocs del món grec i evoluciona amb el temps, Així:
-en grec arcaic el nombre de lletres és variable i l'orientació té la forma de bustrofedó.
-en grec clássic, trobem un alfabet
Innovacions pròpies del grec:
-l'anotació de vocals (irregulars i esporadiques a les llengües semítiques)
-l'afegiment d'algunes consonants inexistents en llengües semítiques.
Destacar:
a) Aportació de vocals
Fa posible transcripcció fonética satisfactoria de les llegues europees
prmeres vocals:
alfa, epsilon, lota,omicrón
Periodic classic
les lletres
Digamma, San.Qoppa Samp desapareixén, i per això no tenim les seves minuscules
Derivacions de l'alfabet grec
Làlfabet grec pariticiparà en el procés de formació de diverses escriptures:
A l'època antiga:
·Llengües no hel·lèiques d'Àsia Menor (cari, lici, lidi)
·les escriptures itàliques (estrusc)
·El copte (egipci i nubi)
A l'Època medieval
·El gòtic
·l'eslau (ciríl·lic)
Alfabet llatí
·L'alfabet llatí és una de les nombroses escriptures locals que els estrucs i els itàlics prenen, més o menys directament d'alfabets grecs occidentals.
·En el cas de Roma, es tracta probablement d'una adaptació etrusca de l'escriptura d'Eubea , feta del segle VIII ae.
·Els primers testimonis llatins daten del segle VI ae
·L'alfabet clàssic (s. Iae) el constitueixen definitivament 23 lletres, amb orientació inicial bustrofèdica i posteriorment (ss. VI-IV ae) d'esquerra a dreta.
·Després d'una llarga evolució (capital/semiuncial + unical/carolina/humanística) l'escriptura llatina ha esdevingut una de les més univerals.
Destacar:
a) principi: 21 lletres
(G,J,N,O,I = afegides als nostres alfabets)
b) Nous sons = noves combinacios
CH,PH,RH,TH
Alfabet arameu
·Els arameus sónun poble semítc establert s Síria, on van esdevenir mercenaris i comerciants-
·L'escriptura aramea, adoptada de la fenícia (segle X ae), va ser oficial durenat més d'un mil'leni adiversos imperis (babilònic tardà. assiri,persa) i la seva llengua es biblica.
·Té 22 conconants i orientació dreta/esquerra.
Alfabet Ebreu
·Té dues domes diferents:
-La més antiga derivada del'escriptura fenícia (segle IX ae), s'anomena hebreu quadrat i és emprada actualment a Israel: té 22 consonants i alguns signes complementaris per a les vocals.
L'orientació es dreta/esquerra.
Alfabet àrab
·Els àrabs son un poble netre els segles IX-VII ae, però no tenen un regne fins al segle I ae (nabateus).
·L'escriptura arabe dériva probablement de l'alphabet arameu-nabateu (500ae), que evolucionarà cap als dos tipus principals del períodes islàmic
Cúfic
Naskhi
·Té 28 consonants, signes, vocàlics i orientació dreta/esquerra.
·Ha estat un alfabet adoptat a Àsia, Àfrica i Europa per pobles no semítics (persa, afganés, malasi, bantús)
A destacar:
·no transcripció vocals curtes
·no mayuscules
·no permet divisió a fianl de línia
·consonants dobles
·cal·ligrafia àrab: art en si amteix (no permeten representar figures animades)
dimarts, 15 d’octubre del 2013
M1 Parts de l'ordinador
El CPU és el cervell de l'ordinador determina la seva velocitat, potència i preu. És la part principal de l'equip informàtic.
La memòria RAM és l'encarregada de processar les dades provinents de la CPU i transformar-les en informació comprensible.
El sistema operatiu pot fer operacions de càlcul. Sense sistema operatiu l'ordinador es una caixa inútil.
Els components connectats a la placa mare (o base) són memòria interna, microprocessador, etc.
Els dispositius d'entrada/sortida són els que permeten entrar informació i llegir-ne.
Els monitors tradueixen un procès interactiu entre l'home i la màquina en temps real.
La impressora làser constitueix les imatges línia a línia.
Ergonomia: Saber tindre una postura còmoda a l'hora de treballar per evitar incidents.
El ratolí pot incorporar el trackball, es més, n'hi han diferents raolins, de bola, trakball i ratolí òptic.
El teclat té un circuït associat a cada tecla pel que passa la corrent elèctrica. També permet introduir dades, lletres i altres caràcters a l'ordinador.
La memòria RAM és l'encarregada de processar les dades provinents de la CPU i transformar-les en informació comprensible.
El sistema operatiu pot fer operacions de càlcul. Sense sistema operatiu l'ordinador es una caixa inútil.
Els components connectats a la placa mare (o base) són memòria interna, microprocessador, etc.
Els dispositius d'entrada/sortida són els que permeten entrar informació i llegir-ne.
Els monitors tradueixen un procès interactiu entre l'home i la màquina en temps real.
La impressora làser constitueix les imatges línia a línia.
Ergonomia: Saber tindre una postura còmoda a l'hora de treballar per evitar incidents.
El ratolí pot incorporar el trackball, es més, n'hi han diferents raolins, de bola, trakball i ratolí òptic.
El teclat té un circuït associat a cada tecla pel que passa la corrent elèctrica. També permet introduir dades, lletres i altres caràcters a l'ordinador.
dilluns, 14 d’octubre del 2013
Digitalització d'originals d'imatge
Tipos de escaners
Escaner plano: Los escáneres planos son los mas usados en el ámbito doméstico por buena relación calidad/precio. Un escaner plano dispone de una superficie plana de una superficie plana de vidrio sobre la que se sitúa el documento que se desea escanear y bajo la cual hay un brazo móvil con una fuente de luz y un fotosensor que se desplaza a lo largo del área de captura.
Escaner de transparencia: Son los que permiten escanear positiva, color o blanco y negro. Su tamaño de escaneado va desde el 35mm hasta placas de 9x12 cm. También existen escáners multiformato que acogen todas las medidas.
Escaner de tambor: Es un periférico que se utiliza para convertir, mediante el uso de la luz, imágenes impresas o documentos a formato digital. Tiene una resolución alta.
Apartado 2 Composición de las materias papeleras
Composición de las materias papeleras
Fibras
Son la parte más importante de la composición del papel. Son fibras de árboles resinosos y frondosos.
No madereras:
-Procedentes de algunas plantas como la caña de azúcar y la paja de cereales y otras minoritarias como cáñamo, algodón, esparto y lino.
-El algodón se utiliza para papel moneda y papeles especiales.
-La paja se emplea para papel fino y para la tripa del cartón ondulado.
Sintéticas:
Se utilizan poco para la impresión y dan papeles especiales muy resistentes.
Lo que no son fibras en el papel:
-Cargas: Se añaden al papel en masa, en la Tina de mezclas. Confieren al papel características para mejorarlo. Las cargas más utilizadas son: Caolín, Talco, Carbonato cálcico y sulfato cálcico.
-Pigmentos: Se añaden en superficie y son el componente fundamental del estucado. Más finos que las cargas.
Son compuestos químicos similares aunque de tamaño de grano diferente.
Sus efectos son:
-Dan buenas propiedades químicas al papel.
-Dan mayor blancura y opacidad dependiendo de la finura de sus partículas.
-Dan mayor densidad por ser más densas que la pasta y, por tanto, mayor gramaje.
-Evitan el traspasado de la tinta.
-Disminuyen la macroporosidad y mejoran brillo y lisura.
Caolín
-Es el más usado.
-Es un silicato de aluminio.
-Da buen brillo al papel al ser calandrado.
Carbonato cálcico:
-Es muy sensible a los ácidos y eso puede influir al entrar en contacto con el agua de mojado en Offset.
-Al tener finura elevada da buen poder cubriente y buena opacidad.
-De brillo inferior al caolín, se emplea para papeles mate.
-Más absorbente que el caolín.
Blanco satino:
Obtenido por la reacción del sulfato de aluminio con hidróxido cálcico que forma agujas dando al papel mucha microporosidad.
Talco:
-Es sulfato de magnesio
-Da un buen brillo aunque se usa poco.
Dióxido de titanio:
-Es el mejor; pero se usa poco porque es muy caro.
-Da mucha opacidad.
Pigmentos sintéticos:
-Todos los anteriores son naturales; pero hay muchos pigmentos sintéticos obtenidos en laboratorio a base de silicatos de aluminio y magnesio.
-Su precio es más elevado; pero mejoran la uniformidad superficial del papel.
Aditivos:
-Son productos añadidos al papel para mejorar sus propiedades
Productos de encolado:
-Aumentan la impermeabilidad del papel (importante en offset, en encuadernanción con colas al agua y en el escurrido de la tinta al escribir con tintas líquidas). Importante también para papel de etiquetas de envases recuperables.
-Hoy en día se sintetizan en laboratorio productos de pH=7; por lo que no existe tanto problema en el secado de las tintas grasas.
Antiespumantes:
-Para evitar formación de espumes en la fabricación de papel.
Blanquantes ópticos:
-Aumentan la blancura de pasta y cargas.
-Se pueden añadir en masa y en el estucado.
Ligantes de estucado:
-Productos químicos que se añaden a las ``salsas´´ de estuco para que los pigmentos queden unidos a la superficie del papel soporte.
Resinas de resistencia a la humedad:
-Aumentan la resistencia del papel cuando este se moja (vayas publicitarias, etiquetas de botellas recuperables).
Colorantes:
-Para obtener papeles de colores.
-Se pueden añadir en masa o en superficie.
Microbicidas:
-Para evitar que proliferen colonias de hongos o bacterias durante la fabricación de papel.
-A veces se aplican en la superficie cuando el papel va destinado a envase de alimentos, detergentes, etc.
Retentivos y floculantes:
Mejoran la retención de cargas en la mesa de formación de la máquina de papel.
Guión del papel
El papel
Inicios
Que és el papel? Definición.
Como se hace? Definición, Celulosa, la máquina de hacer papel
Reciclaje? Definición.
Antes del papel Soportes inscritos: arcilla, cerámica, madera, tablillas de cera,...
Soportes escritos: papiro, pergamino,...
Productos Papeles gráficos, papeles para envases y embalajes, papeles higiénicos y sanitarios,...
Orígenes de la comunicación Quipus, Wampum, Palos mensajeros, Dolmen, Menhir, Pictogramas, Jeroglíficos, Ideogramas.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)