Els alfabets

M1 UF2

Comunicació gestual: Gestos o símbols fets amb el mateix cos. +sons (+complexos), (+informació), (+coneixements)
Plasmació de senyals, símbols, signes usats en la comunicació oral en parets o pedres.

Per què?
Simplement per necessitat
(donar-li a entendre als altres el que volia una persona)

Com ho fan?
Recursos gràfics a mà:
Un pal, una pedra, les dita, les unges, un tos d'ós de l'últim animal caçat.

Més endavant
Lent refinament de les demandes i necessitats: el món està explicat per la màgia.

Una mica més endavant
Necessitat i magia
Art Rupestre

Una mica més endavant
necessitat i comunicació:
Primers signes d'escriptura

Escriptura
Forma de donar-li un signe o símbol al llenguatge parlat.
Paraules: imiten sons de la naturalesa, expressions d'aquesta
Llenguatges: a partir dels sons que acompanyaven els gestos fets per comunicar-se
Establiment de codis consensuats per poder completar el procès comunicatiu:
Emisor-Canal-Codi-Missatge-Receptor

  Canal       -     Codi
Mitjà físic  -  llenguatge

Alfabet:
Agrupació de sìmbols am un ordre determinat utilitzat en el llenguatge escrit que serveix com sistema de comunicació
Deriva del nom de les dues lletres guegres alfa i beta

Els alfabets del món (tipologia)
Podem classificar-les en dos apartats
a) escriptura conceptual: A través d'icones o representaciones gràfiques expressa idees o paraules.
Pictograma: Representació icònica que pot ser realista o bé una idealización. Ex: jeroglífic egipci, hitita jeroglífic.
Escriptura cuneirforme: Aquesta escriotura deforma progressivament els pictogrames inicials amb una mena de punxó (en llatí cuneus ''tascó, cuny'') Ex. sumeri
Ideograma: Element gràfic que representa parrales. Generalment, abans era un pictograma. Ex. escriptura xinesa. Ideogrames moderns: senyals de trànsit.

b) escritura lingüística: A través de signes expressa son.
Escriptura sil·làbica: -cada signe representa un grup fonètic (síl·laba). Ex. lineal B (grec micénic), sil·labari hitita, sil·labari xipriota; entre les llengües actuals, el japonès.
Escriptura alfabética: -cada  siguen representa un fonema. Ex. fenici, grec, latí, Alfabet Fonètic internacional (AFI).
-No són escriptures perfectes. Per exemple, en català:
·ss, scç representen /s/
·h no representa cap so
·qu representa /k/ o /kw/

Origen de la escriptura
·L'escriptura nix independentment a diverses civilizacions, probablement a partir de picogrames.
·Té com a primer ús la comptabilitat
·Els testimoniatges mes antics són les tauletes mesopotàmiques (Uruk, 3300 ae).
·Hi ha investigadors que defensen la influencia mesopotamica sobre l'escriptura egipcia i la xinesa.

Mesopotàmia: escriptura sumèria
·A partir del 3300 ae, a Sumer s'escriuren tauletes d'argila amb un sistema semipictografic (20000 ideogrames) que, cap al 25000 ae, esdevé escriptura cuneiforme.
·La llengua sumèria, poc coneguda, és de tipues aglutinant (ni indoeuropea ni semítica)
·Orientació de l'escriptura: per columnes (d'esquerra a dreta ) i de dalt a baix.

Orient mitjà i Àsia Menor
·Adaptaran la tècnica cuneiforme els pobles de l'orient Mitjà i l'Àsia Menor: acadis, elamites, assiris, babilònics, hurrites, hitites.
·Cap al 500 ae, els perses empren un nou sistema cuneiforme, de tipus sil·làbic.

Egipte: sistema jeroglífic
·Des del 3000 ae fins el 400 de, a Egipte s'empra el sistema jeroglífilc (6.000 pictogrames), a partir del qual es desenvolupen dues escriptures cursives: Demòtica i Hieràtica.

·la demòtica o corrent, cap al 650 ae, méssimplificada i per a usos administratius i econòmics (sil·labaride 24 signes monoconsonàntics i 80 boconsonàntics):
·la hieràtica o sagrada, gairebé tan antiga com la jeroglífica, reservada des de l'aparició de la demòtica a la religió.
·Orientació de l'escriptura. dreta/esquerra, esquerra/dreta (bustrofedó).

Xina: escriptura logogràfica
·Els primers caràcters de l'escriptura xinesa (4.500 signes) ja apareixen a la dinastia Shang (1400 ae). Des de la reforma de la disnatia Qin (s. III ae) fins al s. XX, quan hi ha una darrera simplificació i s'introdueix l'alfabet llatí (anys 1950), els caràcters xinesos augmenten fins a 500000, 1500 dels quals són apresos a l'escola bàsica.
·L'origen pictogràfic d'alguns signes és evident, però l'escriptura xinesa ha esdevingut sobretot semànticofonètica (logogrames).
·Des del s.V, existeixen casos d'escriptura sil·làbica, el més reeixit dels quals va ser el fan-chi'eh (62 signes), a començaments del segle XX.

Japó
·A partir dels hanzi o caràcters xinesos, els japonesos comencen a adptar (s. V de), poc sistemàticament i amb valor fonètic, els seus kanji (5000 signes, dels quals s'aprenen uns 1800 a l'escola).
·Fins al segle IX no es desenvolupen els dos sil·labaris principals:
 ·per a la lengua oficial, el katakana o kan (47 signes del k'ai-shu o escriptura xinesa, que ajuden a pronunciar els kanji);
 ·per a l'escriptura corrent,el hiragana (més de 300 signes, derivats del ts'aoshu o cursiva xinesa). Actualment, al Japó s'empra una escriptura mixta i sovint complicada, amb kanji i kana, hiragana i romaji.

Amèrica Central
·Els sistemes d'escriptura més complets de l'América precolobina (els indis americans feien pictogrames i els inques, ''quipus o nusos) són:
 ·l'asteca (Mèxic central)
 ·el maia
 ·Tots dos sistemes combinen elements fonogràfics i logogràfics, fet ben evident després del desxiframent gairebé total (85%) dels signes maies.
 ·Els primers testimoniatges d'escriptura centreamericans són del 600 ae.

Creta:
Escriptura jeroglífica i sil·labica
·A Creta s'empra una escriptura jeroglífica (1900-1700 ae) que evoluciona cap a dues curisives:
 ·lineal A (fins 149 ae): (80signes), encara no desxifrada, correspondria a la llengua minoica (no indoeuopea).
 ·lineal B (fisn 1200 ae): (80 signes), derivada de la lineal A, correspon ja a una llengua grega (indoeuropea).
·Totes dues són sil·làbiques, tot i que fan servir logogrames, s'escriuen sobre tauletes d'argila i el seu ús principal és la comptabilitat.

Escriptures alfabètiques
·Les primeresescriptures alfabètiques registren llengües semítiques:
a) evolucionen a partir dels jeroglífics egipcs, com les:
-inscripcions protosinaítiques (uns 31 signes)
-protopalestines (a partir del 1500 ae)
b) o bé evolucionen de l'escriptura cuneïforma, com els 30 signes de l'alfabet d'Urgell (Siria)

Alfabet fenici
·L'alfabet fenici també registra una llengua semítica.
·Inscripcions mes antigues: daten del 1200 ae (sarcòfeg del rei Ahiram de Biblos), però es diferències són insignificants respecte a l'alfabet establert cap al 1000 ae de Biblos: 22 signes consonàntics, orientats de dreta a esquerra.
·Origen: les vincules culturals i comercials de Fenicia amb Egipte, així com l'estructura semítica comuna de les seves llengües, van permetre que l'alfabet denici fos adaptat probablement de l'éscriptura egipcia.

Derivacions de l'alfabet fenici
·Després del seu establiment,l'escriptura fenícia, s va difondre perl Mediterrani, pero L'orient Próxim i Mitjá i va arribar fins a l'índia, de manera que presenta les següents subsdivisions:
·branca fenícia
·branca palestina
·branca aramea
·àrab meridional (d'on deriva l'escriptura etiòptica, 500 ae).

Alfabet grac
L'origen semític de l'alfabet grec és indubtable.
La primera isncripció coneguda és del segle VIII ae, peró hi ha especialistes que avancen l'adopció cap al 1000 ae.
·El préstec s'hauria fet a diversos llocs del món grec i evoluciona amb el temps, Així:
-en grec arcaic el nombre de lletres és variable i l'orientació té la forma de bustrofedó.
-en grec clássic, trobem un alfabet

Innovacions pròpies del grec:
-l'anotació de vocals (irregulars i esporadiques a les llengües semítiques)
-l'afegiment d'algunes consonants inexistents en llengües semítiques.

Destacar:
a) Aportació de vocals
Fa posible transcripcció fonética satisfactoria de les llegues europees
prmeres vocals:
alfa, epsilon, lota,omicrón
Periodic classic
les lletres
Digamma, San.Qoppa Samp desapareixén, i per això no tenim les seves minuscules

Derivacions de l'alfabet grec
Làlfabet grec pariticiparà en el procés de formació de diverses escriptures:
A l'època antiga:
·Llengües no hel·lèiques d'Àsia Menor (cari, lici, lidi)
·les escriptures itàliques (estrusc)
·El copte (egipci i nubi)
A l'Època medieval
·El gòtic
·l'eslau (ciríl·lic)

Alfabet llatí
·L'alfabet llatí és una de les nombroses escriptures locals que els estrucs i els itàlics prenen, més o menys directament d'alfabets grecs occidentals.
·En el cas de Roma, es tracta probablement d'una adaptació etrusca de l'escriptura d'Eubea , feta del segle VIII ae.
·Els primers testimonis llatins daten del segle VI ae
·L'alfabet clàssic (s. Iae) el constitueixen definitivament 23 lletres, amb orientació inicial bustrofèdica i posteriorment (ss. VI-IV ae) d'esquerra a dreta.
·Després d'una llarga evolució (capital/semiuncial + unical/carolina/humanística) l'escriptura llatina ha esdevingut una de les més univerals.

Destacar:
a) principi: 21 lletres
(G,J,N,O,I = afegides als nostres alfabets)
b) Nous sons = noves combinacios
CH,PH,RH,TH

Alfabet arameu
·Els arameus sónun poble semítc establert s Síria, on van esdevenir mercenaris i comerciants-
·L'escriptura aramea, adoptada de la fenícia (segle X ae), va ser oficial durenat més d'un mil'leni adiversos imperis (babilònic tardà. assiri,persa) i la seva llengua es biblica.
·Té 22 conconants i orientació dreta/esquerra.

Alfabet Ebreu
·Té dues domes diferents:
-La més antiga derivada del'escriptura fenícia (segle IX ae), s'anomena hebreu quadrat i és emprada actualment a Israel: té 22 consonants i alguns signes complementaris per a les vocals.
L'orientació es dreta/esquerra.

Alfabet àrab
·Els àrabs son un poble netre els segles IX-VII ae, però no tenen un regne fins al segle I ae (nabateus).
·L'escriptura arabe dériva probablement de l'alphabet arameu-nabateu (500ae), que evolucionarà cap als dos tipus principals del períodes islàmic
Cúfic
Naskhi

·Té 28 consonants, signes, vocàlics i orientació dreta/esquerra.
·Ha estat un alfabet adoptat a Àsia, Àfrica i Europa per pobles no semítics (persa, afganés, malasi, bantús)

A destacar:
·no transcripció vocals curtes
·no mayuscules
·no permet divisió a fianl de línia
·consonants dobles
·cal·ligrafia àrab: art en si amteix (no permeten representar figures animades)