Teoría M2 UF3

Cada imagen lleva en su mochila su perfil, con lo que se puede convertir una imagen en un perfil  un perfil a una imagen

Trama: Es la descomposición de imágenes en puntos que, con diferente tamaño, simularán tonos y grises.

La linetura: Es la cantidad de puntos de trama por unidad de medida lineal.

Gestión de color: es la gestión de colores en los dispositivos dependientes.

Gamut: es el espacio de color en el cuál cualquier color mostrado se representa en coordenadas.

La compensación se debe al cambio de una impresión previsualizada en el ordenador puede ser diferente una vez imprimida.

El Perfil ICC compensa esa conversión. Es el encargado de compensar esa perdida de tinta de la impresión en el tono.

IT8 son unos valores que sirven para escanear y ver cuanta perdida de tono hay. También se puede calcular desde el monitor con los valores del parche y con esto tenemos el ICC.

El perceptivo: si un color esta fuera del espacio se convierte y todo lo que se le resta se le restan a los demás así que quedan todos en tonos más bajos pero mantienen el mismo espacio entre sí.

Saturación: a todos los colores que quedan fuera del espacio cromático los de dentro se acercan al máximo de la periferia.

Luminosidad es la cantidad de negro de una imagen.

Nº de tonos: (Rs/L)2 +1
Ej: Nº de tonos: (2400/100)2 +1= (0 fuera) 24x24= 576 +1= 577

Equilibrio de grises: Si se imprime con los tres colores primarios CMY, (Cian, Magenta y Amarillo) se debe obtener un gris neutro. Pero en ocasiones, ya sea por culpa del papel, la diferencia de ganancia de punto de cada tinta, imperfecciones de los pigmentos, etc. puede surgir una desviación de color. El equilibrio de grises es importante porque ayuda a determinar la mezcla correcta de colores.

Mauré: Cuando dos o más tramas se cruzan y se vuelen borrosas. Suele ocurrir en papeles porosos y en periódicos.

El trapping de impresión: es una tinta pisada sobre otra que pasa por los diferentes tonos de color, es translucida y crea la roseta que da la sensación de color

RIP: Es el que traduce lo que hay en la pantalla en ordenes para hacer el punto de trama. También crea el mapa de bits en la impresora.

Tramas estocásticas: No tiene punto de trama, están en la misma línea, mismo tamaño y separados con diferente espacio.

Trama convencional: Lo contrario, diferente tamaño, pero igual separados.

La tira de color: Serveix per identificar les condicions de color.

Degradado: Para solucionarlo se aumenta la resolución o se baja la lineatura.

PostScript: Es el lenguaje utilizado para dar ordenes a la impresora de qué y como tiene que imprimir.

Trapping: Es cuando la cantidad de tinta es atrapada a una tinta ya aplicada en el papel.

GCR: Afecta a toda la imagen, disminuye las zonas de CMY y aumenta las de negro (K).

UCR: Afecta a las zonas oscuras, disminuye las zonas de CMY y aumenta las de negro (K).

UCA: Sirve para aumentar la carga de tintas (CMY) a las zonas oscuras.

Tipos de generación de negro

UCR

Una forma de reduïr la quantitat de tinta aplicada és substituïr els negres saturats (sobreimpressions de cyan, magenta i groc) per un sol to a la planxa de tinta negra. Aquest procés es coneix com a UCR (Under Colour Removal) o eliminació del color subjacent. 

L’UCR actua sobre els tons neutres i s’utilitza en originals amb abundància de grisos.

• GCR

Una altra solució (de fet és una extensió de l’anterior) és substituïr els grisos neutres de tres colors per tintes de semitó a la planxa del negre, en un procès denominat GCR (Gray Component Replacement) o substitució de components grisos. Es pot realitzar a Photoshop tenint en compte els límits de tinta negra i totals establerts per l’impressor.

Cielab

Es una gama de colores mas amplia en la que se seleccionan los colores a partir de las coordenadas que esta tiene.

Exámen práctico photoshop

1.

Crear capa nueva

Selección

Guardar selección

Pintar capa

Aplicar Filtro

Cargar selección

Borrar selección el regalo y luego invertir

Una vez echo, limpiar para acoplarlos

Guardar como foto1 en TIFF

Cambiar a CMYK (TODAS las imágenes hay que imprimirlas en CMYK)

Hacer una copia de seguridad (conservar la imagen original y la trabajada)

2.

Reemplaçar color

Selección o imagen para pintar como con la brocha la imagen

Guardar como foto2 en TIFF

Cambiar a CMYK

Hacer una copia de seguridad

3.

Pluma

Hacer trazado

Invertir

Guardar trazado

Trazado de recorte

Guardar como foto3 en EPS

Cambiar a CMYK

Hacer una copia de seguridad

4.

Recortar para encuadrar poniendo las medidas y la resolución en la barra

Guardar como foto4 en JPEG

Cambiar a CMYK

Hacer una copia de seguridad

5.

Tampón de clonar

Guardar como foto5 en 

Dejar en RGB

Hacer una copia de seguridad

6.

Bajar el verde en RGB Bajar cian-amarillo en CMYK

o

Cuentagotas en el blanco de las olas (que corriges HL)

Curvas bajar canal del verde

Acoplar

Cambiar tamaño sin modificar los 4cm de alto, ni la resolución

Guardar como foto6 en TIFF

Cambiar a CMYK

Hacer una copia de seguridad

7.

Tamaño del lienzo

Cambiar anchura añadiendo 10, con la flecha del medio seleccionada

Guardar como foto7 en TIFF

Cambiar a CMYK

Hacer una copia de seguridad

8.

Guardar para la web

Ponerla a 300 píxels de altura

Poner calidad media

Guardar como foto8 en JPEG

9.

Colocar imágenes (1-2-3-4-6-7)

Vincular con los originales

Guardar como plantilla en PDF

La ventana que se abre al guardar hay que seleccionar la medida de calidad

Cuando este terminado abrir en  Acrobat para revisar imperfecciones

Tipos de estucados

Primero uso una imagen cualquiera (de buena calidad y un tamaño contundente)

Ya puesta la foto en pantalla, vamos a Edición y luego nos dirigimos a Ajustes de color

Al darle click en Ajustes de color se nos abre una ventana

Tendremos que darle al segundo apartado (donde pone CMYK) y al abrirse hay que darle al apartado de arriba (donde pone CMYK personalizado) para así el papel adecuado para la tinta

Y al darle click saldrá otra ventana en la cúal ya cambiaremos la tinta

Pulsando en colores de tinta y eligiendo la apropiada para el ejercicio

Para cambiar la generación de negro solo tenemos que darle click y elegir la apropiada

Y para cambiar las curvas solo tenemos que ir a Ganancia de punto y darle a Curvas con lo que se nos abrirá una ventana nueva en la que podemos editar las curvas a nuestro parecer para el ejercicio

Y por último para cambiar a GCR o UCR solo hay que darle click a alguno de los dos para seleccionarlos.

Ejercicios:

Brillante

Brillante UCR

Brillante UCA

Offset

Offset UCR

Offset UCA

Prensa

Prensa UCR

Prensa UCA

Para la conversión se debe ir a las mismas ventanas de Ajustes de color y pulsar en Más opciones para poder cambiar la conversión de la imagen

La Lletra o Caràcter

La Lletra o Caràcter

Ull

1. Qualsevol que sigui l'origen d'una composició, l'ull dels caràcters és el que es veu en el paper.

Permet identifiera cadascuna de les lletres respectivament

2. En tipografia, l'ull d'un caràcter és la seva part impressora. 

Lingot

1. Tipografia:

peça metál·lica que forma part del material de blancs.

Com a tal, la seva altura és inferior a la dels caràcters.

La sea longitud i el seu gruix són variables.

Serveixen per a omplir els grans blancs en les formes tipografiques: parts de pàgina o pàgina sencera que han de quedar en blanc.

Es diuen imposicions quan separen unes págines d'unes altres en la branca.

Muscle

1. En tipografia:

espar comprès entre el límit extern del braç de l'ull de la lletra i la tinta que delimita pels seus quatre costats la base superior del paral·lelepipede tipogràfic.

Hi ha un muscle superior o de cap, un muscle inferior o de peu i dos muscles laterals.

Els dos primers es relacionen amb l'interlineat i els dos segons, amb l'acostament o prosa.

Els muscles són de valor diferent segons la llera:

·les mes importants son les de les lletres d'Hull mig (a, c, i…)

·Els més reduïts, els muscles de les lletres les astes de les quals ocupen l'ull superior i els de els lletres les astes de les quals ocupen l'ull inferior.

Una I impresa, sota una p, no està separada mes que per un blanc del valor del muscle de peu de la p, afegit al del muscle de cap de la I.

El cos d'un caràcter tipogràfic és sempre igual a l'altura de l'ull més els seus muscles de cap i peu.

2. En comparació en fred no cal preocupar-se de la noció de muscle, sinó del seu equivalen: l'espai que separa una línia de la següent.

Encara que aquest espai pugui modificar-se a voluntat, està prevista pel constructor de la tipografia, una distància mínima, lligada a la noció de cos.

Aquesta distancia, que no és deguda a la presencia material de cap muscle.

Unitats de les lletres

Les letras d'imprenta están confeccionades per un nombre d'unitats, de tal manera que quan la 'M' te 18, la 'a' te 8, la 'r' te 7 la 't' 6, la 'A' 15,…

História de les Tipografies

História de la tipografia

1. Roma, segle i dC

Les minuscules

·Segle primer

Els romans tenien un alfabet  indéntic a l'actual, encara que faltant-li les lletres J, W i V.

·Diferents tipus d'escriptura amb les variants i estils tipogràfics fonamentals.

·Imperi romà

Inflúencia decisiva en el desenvolupament de l'alfabet occidental, donant-li una adequada difusió per tota l'Europa conquistada.

·Abundants restes demostren la difusió de l'escriptura a Roma.

a) lletres de bronze encunyades (incrustades en inscripcions tallades en pedra).

Són lletres incises en pedra mostren restes de l'instrument que les va tallar, així com del pinzell emprat per a fer l'esforç de la composició.

b) avisos en les rondes i carrers, pintats amb pinzell.

c) ja es dissenyaven les composiciones d'una manera jerárquica.

Els estils tipogràfics fonamentals que registrava la societat romana eren:

·Quadrada:

-Maiúscules quadrades romanes, originalment cisellades en pedra

-Auge entre regona mitad de selle I i el segle III.

-En còdix de lunxe, aguantarà fins el segle VI i fins el segle IX en titulars.

-Mateixa alçada i amplada (semblen incriptes en un quadrat).

-Totes les lletres derivaden de formes quadrades, circulars i triangulars 

-Formen rectilínes acabades en traços rematas amb gràcies

-Formes simples, sensé lligadures

·Rústica

Versions formals i més ràpides en la seva execució de les majúscules quadrades.

-És una escriptura de majúscules més adaptada  a l'escriptura menys

·Cursiva

Diverses modalitats d'inclinació de les majúscules.

-Es tracta d'una escriptura menys formal i d'ejecució més ràpida.

D'entre les grans aportacions dels romans a la tipografia, destaca especialment l'establiment d'un cànon d'escriptura molt perfilat:

la columna Trajana

(Roma. any 114 dC).

Els caràcters mostren un petit peu per a compensar l'eixamplament òptic de la part central dels trets verticals, i establir una base imaginària de línia.

Les minúscules

Amb la decadència de l'imperi romà tenen lloc dos fets decsius:

a) Un avenç

-Utilització de nous duports: el pergamí i la vitela.

-Preparats en fines lames plegades i enquadernades en còdex, són un esbós dels moderns mètodes d'enquadernació.

-Amb ells, l'ús de noves eines, com la ploma d'au, que per la seva flexibilitat i lleugeresa va substituir en molts casos a la canya.

b) una consequência

-Al tenir millors materials i eines, l'escriptura es va desenvolupar.

-Per la rapidesa de l'escriptura, lús de les predecessores de les primeres lletres minúscules: lletres uncials. 

Lletra uncial:

Desenvolupament pels romans al segle IV, després va ser molt utilitzada en escrits cristians fins al segle VIII.

-Totes les letras tenen una altura fixa, exente la D i la H

-Totes les lletres eren anguloses, exepte l'A, D, I, H, i M, que eren arrodonides

Lletra Simunicial:

Es va elaorar un éstil, més proper a l'actual, que eren lletres simuncials (simuncials)

Algunes d'aquestes lletres se sortien de la línia de calçada amb braços descendents i ascendents molt pronunciats.

Era un intent de formalitzar els estils cursius de l'escriptura quotidiana, que s'estaven rodificant a l'agilar-se l'escriptura.

Minúscula carolíngia

·Després d ela decadéncia i la caiguda de l'imperi romà. l'emperador Carlomagne, en un intent de reflotar la cultura occidental va encarregar a Alcuino de York -professor de l'Escola de la cort d'Aachen- que desenvolpés una minúscula forma, per a asar-se el com lletra de libre en tot occident.

Serà el disseny dels  caràcters de caixa baixa (any 789 dC), assolint-se la unitat de l'escriptura europea.

Lletra gótica

Segle X, monestir de San Gall (Suissa)

S'experimentava amb un nou tipus de lletres comprimida i angulosa, que era més ràpida d'escriure i aprofitava millor el paper, factors  com aquests resultaven de gran ajuda en un moment en el qual la demanda d'escrits s'havia incrementat notablement (textos administratius, legals, educatius i cientifics),

En els segles posteriors la còpia de llibres va augmentar encara més.

El paper

·Cap a l'any 1100 dC entra a Europa -a través de Sicília i els musulmans establerts a Espanya- un ja vell en orient: el paper

·Lentament, el secret de la fàbricació de paper va anar corrent per Europa. en el segle XII es fabricava en Xatabia (València), i Fabriano va anaugurar el primer molí paperer d'Italia l'any 1276 dC.

·De qualsevol forma, la fabricación i l'ús del paper no va estar ben asentada fins a principis del segle XV.

·Aquests esdeveniments es donaven en un moment qualificat pels anglosaxons com <<época de les tenebres>>. Els monjos van preservar la cultura clàssica durant molts segles.

En els països nòrdics es va desenvolupar una variant de lletra anomentada Teixidura:

·La lletra gòtica es molt estreta i molt negra.

Aquest estil va sofrir algunes variacions durant els segles XIII i XIV:

·Textes precisus: estil amb traços verticals de lletra perpendiculars a la línia de l'escriptura.

Textes quadratus: amb peus ròmbics creuant la línia d'escriptura. Va ser el model dels primers tipus d'imprenta. Així es va imprimir el primer document en occiden: La Biblia de Guttenberg.

·Littera bastarda: estil cursiu angulós. La lletra gótica es va difondre, encara que amb desigual acollida, pero tora Europa.

·Littera Moderna (o Rotunda); a Itàlia es va idear una variant de la gòtica, més arrodonida peró igual de condensada que va ser molt utilitzada a Itália durant el Renaixament.

Littera Antiqua : cap a l'any 1400, en la mateixa Itàlia, Poggio Bacciolini va recuperar la tradició carolingia per a crear aquesta alternativa a la Littera Moderna.

·Minúscula de Noccoli: L'ambient anava propicionant cada vegada més l'aprofundiment en les técniques manuals d'escriptura. Així, previ a la invenció del rotogravat en l'any 1446. Niccolo Niccoli desenvolupa aqest estil de lletra precursora de l'escriptura itálica moderna, i elaborada a partir de la cursiva gòtica informal.

m1m1uf303

UF3

Lletra manuscrita -> lletra digital

Lletra impressa -> lletra digital o estructuració del bloc

· Composició en calent:

• Tipografia
• Monotipia
• Linotipia

- Composició en fred:

• Màquina d'escruire
• Fotocomposició (món digital)

Tipografia: crackers historia/tipografia Parts dels caràcters Famílies de caràcters Tipologia de famílies

Tipometria: limitats de mesura canvís d'unitats de mesura.

Kem trak-> tabuladors, paràgrafs, Sangries

Tipografia: un conjut de caractéristiques i nombres d'un tex tals com el seu disseny, la seva forma, i la seva grandaria. Tenim una forma basica de classificar lletres que s'anomenen serifesles més counes son les de textes de llibres o revistes.

Les no serenes son utilitzades en titulars curts de diari. rótuls d'anuncis i totes les publicacions de textes curts.

Interletrejat: es l'espai que hi ha entre caràceters.

Tipografia= Art súbtil

>> les éléments tipografics en tenir mes en compte són:

• families de lletres - organitzades en alfabet
• Paraula o conjunt de lletres
• Línia
• Paràgraf
• Bloc de text
• La columna
• La maqueta de pàgina
• L'imprès

Families de lletres= el conjunt de signes escripturals que comparteixen trets de disseny comú.

Subfamilies:

  1. Ample del traçat (pot ser fi, mig, negre)

  2. Forma del traçat (perfilat, ombregat)

  3. Proporció dels eixos (rodona, estret, expandida)

  4. Inclinació dels eixos (cursives, inclinada)

La Paraula:

   >> Millor lectura: barreja de majúscules i minúscules

1. Forma exterior:

• M ->
• m -> diferenciació (lletres  que pugen o baixen)

2. Ritme interior -> joc de blancs

La Línia es un conjunt de paraules que es donen suport sobre la mateixa línia base

Paràgrafs

a) Obres de creació llibertat

b) Tot la resta:

            Adequació a

           + Diferenciació gràfica

           + Brevetat

Columnes i maquetes: La preferencia per utilitzar un nombre determinat de columnes depén de:

1. Amplada 
2. El tipus de projecte
3. Raons de disseny

Els blancs son funcionals, calmen la lectura, es la seva tasca principal a més tenen enormes possibilitats estètiques

Tipografia Digital

Tipografia Digital

Creació tipogràfica

a. Professional

   Fundicions digitals

b.Autor

   Aplicació especialitzada

Aplicacions de creació tipogràfica

·FontLab de punts

·FontCreator

hi ha dos caractéristiques de la fundició digital, en vectors i en mapa de bits

Tipografia digital - Fonts bitmap (heréncia matrius fotocomposició) (inicis) - fonts vectorials (arquitectura genuinament digital) (actualment)

Fonts vectorilas

Són les que están definides en linees i corves:

·Impressió independent de la resolució del dispositiu de sortida -> fonts escalables

·representación en pantalla (bitmap de pixels) mitjançant la técnica antialiasing

(suavitzar límits, inclús atorgant gisos)

a. extensió ATM

b. Sistema Operatiu

 antialiasing: molt útil per ampliaciones de text a partir de cert cos

Tipografia digital

·Postscript 1 (PS1): definides per corbes bèizer (nodus i punts de control) Primera tecnologia de font vectorial

No potable completamente - per que les arxius son diferentes per Mac i Win

Composada per dos fitxers

1. Fitxer vectorial -> impressió

2. Maleta de fitxers bitmap -> pantalla

1) Fitxer vectorial

2) Font de pantalla

 a. MAC -> maleta de fonts amb dos o més tamanys (innecessària amb ATM)

 b. Win -> sense maleta

MAC

1. fono de pantalla = .bmap

(implanta les dadais métriques = amplada de caràcters i parells de kern) 

2. font d'impressió = sense extensió (en tipus pofessionals Adobe, AGFA…)

·definición del contorneig de la font per impresora

Windows

1. font d'impressió = .pfb

· definició del contorneig de la font per impressora

2. arxiu d'informació mètrica 0 .afm/ .pfm

·información utilizada per a composar la fono, incloent dimensiones de carácter i espaiat entre caràcters

·ocasionalment = .inf arxiu de text amb nom de

Font de pantalla

·joc de caràcteres bitmap

(10, 12, 14, 16, 18 y 24 pt)

-> ampliació = font escolonada (llevat amb ATM)

·diferents series per font (bold…)

·vinculación fono de pantalla amb cutline font

(garantitza que sèrie triada serà la impressa)

Type Manager va ser el primer 

·True Type (TTf)                    Apple

Definides per ''splins''

(funcions de programació)

El Apple es va desenvolupar als finals 80s per competir amb PS1

portable completament

     (multiplataforma)

composada per fitxer únic (vectorial)

·Extensió .suit o .tt

(anteriormente) s'acompanyava de maleta de tipus per acelerar visualización en pantalla 0 desfasat per ATM i potència de CPUs

PS1

· rasteritzat óptim -> mateix LDP (Ps)

· acceptada per tots els dispisposituis Ps

· font de treball per totes factories

TT

·major versatility mltiplataforma (PC)

·fitxer únic

·rasteritzar més lent -> conversió a PS

     ·no acceptada per tots els dispositius PS

·millor hinting -> major pes e memòria

(2048x2048 vs. 1000x1000)

·Multiple Master (MM)

Desenvolupament de PS1 realitzat per Adobe.

Actualemt abandonade per Adobe pel desenvolupament d'OTF.

Basat en Unicode -> doble byte (65.000 caràcters) cada font adopta forma diferent sense distorisió

· només funciona amb utilitat ATM

·Open Type (OT)

Desenvolupament d'Adobe i MS, i adoptada per Apple

Basat en Unicode -> doble byte (65.000 caràcters)

·Amb un onjunt de caràcters expandit i opcions tipogràfiques avançades

Arxiu únic -> font autocontenida

Total compatibilitat amb fonts TTf i PS1

Versatilitat de recursos

·Versaletes reals (no modificacions deformades per aplicaciió)

·Xifres classique desalineades (vs. modernes alidades)

·Fraccions i ordinals

·Lligadures (especialment important per a les fonts cal·ligráfiques)

·Caràcters decoratius = gralment. integrats dins la versió curisiva

   -> editables desde paleta de caràcters (MAC) o paleta glifos (Indesign)

·Caràcters diferents = ideals per a capitlars

·Caràcters no llatins

Tipus de Open Type

Standard: 387 caràcters, 21 idimes (equivalent a PS1 i TT)

Pro: 21 idiomes + caràcters opcionals

Com: 48 idiomes