História de les Tipografies

História de la tipografia

1. Roma, segle i dC

Les minuscules

·Segle primer

Els romans tenien un alfabet  indéntic a l'actual, encara que faltant-li les lletres J, W i V.

·Diferents tipus d'escriptura amb les variants i estils tipogràfics fonamentals.

·Imperi romà

Inflúencia decisiva en el desenvolupament de l'alfabet occidental, donant-li una adequada difusió per tota l'Europa conquistada.

·Abundants restes demostren la difusió de l'escriptura a Roma.

a) lletres de bronze encunyades (incrustades en inscripcions tallades en pedra).

Són lletres incises en pedra mostren restes de l'instrument que les va tallar, així com del pinzell emprat per a fer l'esforç de la composició.

b) avisos en les rondes i carrers, pintats amb pinzell.

c) ja es dissenyaven les composiciones d'una manera jerárquica.

Els estils tipogràfics fonamentals que registrava la societat romana eren:

·Quadrada:

-Maiúscules quadrades romanes, originalment cisellades en pedra

-Auge entre regona mitad de selle I i el segle III.

-En còdix de lunxe, aguantarà fins el segle VI i fins el segle IX en titulars.

-Mateixa alçada i amplada (semblen incriptes en un quadrat).

-Totes les lletres derivaden de formes quadrades, circulars i triangulars 

-Formen rectilínes acabades en traços rematas amb gràcies

-Formes simples, sensé lligadures

·Rústica

Versions formals i més ràpides en la seva execució de les majúscules quadrades.

-És una escriptura de majúscules més adaptada  a l'escriptura menys

·Cursiva

Diverses modalitats d'inclinació de les majúscules.

-Es tracta d'una escriptura menys formal i d'ejecució més ràpida.

D'entre les grans aportacions dels romans a la tipografia, destaca especialment l'establiment d'un cànon d'escriptura molt perfilat:

la columna Trajana

(Roma. any 114 dC).

Els caràcters mostren un petit peu per a compensar l'eixamplament òptic de la part central dels trets verticals, i establir una base imaginària de línia.

Les minúscules

Amb la decadència de l'imperi romà tenen lloc dos fets decsius:

a) Un avenç

-Utilització de nous duports: el pergamí i la vitela.

-Preparats en fines lames plegades i enquadernades en còdex, són un esbós dels moderns mètodes d'enquadernació.

-Amb ells, l'ús de noves eines, com la ploma d'au, que per la seva flexibilitat i lleugeresa va substituir en molts casos a la canya.

b) una consequência

-Al tenir millors materials i eines, l'escriptura es va desenvolupar.

-Per la rapidesa de l'escriptura, lús de les predecessores de les primeres lletres minúscules: lletres uncials. 

Lletra uncial:

Desenvolupament pels romans al segle IV, després va ser molt utilitzada en escrits cristians fins al segle VIII.

-Totes les letras tenen una altura fixa, exente la D i la H

-Totes les lletres eren anguloses, exepte l'A, D, I, H, i M, que eren arrodonides

Lletra Simunicial:

Es va elaorar un éstil, més proper a l'actual, que eren lletres simuncials (simuncials)

Algunes d'aquestes lletres se sortien de la línia de calçada amb braços descendents i ascendents molt pronunciats.

Era un intent de formalitzar els estils cursius de l'escriptura quotidiana, que s'estaven rodificant a l'agilar-se l'escriptura.

Minúscula carolíngia

·Després d ela decadéncia i la caiguda de l'imperi romà. l'emperador Carlomagne, en un intent de reflotar la cultura occidental va encarregar a Alcuino de York -professor de l'Escola de la cort d'Aachen- que desenvolpés una minúscula forma, per a asar-se el com lletra de libre en tot occident.

Serà el disseny dels  caràcters de caixa baixa (any 789 dC), assolint-se la unitat de l'escriptura europea.

Lletra gótica

Segle X, monestir de San Gall (Suissa)

S'experimentava amb un nou tipus de lletres comprimida i angulosa, que era més ràpida d'escriure i aprofitava millor el paper, factors  com aquests resultaven de gran ajuda en un moment en el qual la demanda d'escrits s'havia incrementat notablement (textos administratius, legals, educatius i cientifics),

En els segles posteriors la còpia de llibres va augmentar encara més.

El paper

·Cap a l'any 1100 dC entra a Europa -a través de Sicília i els musulmans establerts a Espanya- un ja vell en orient: el paper

·Lentament, el secret de la fàbricació de paper va anar corrent per Europa. en el segle XII es fabricava en Xatabia (València), i Fabriano va anaugurar el primer molí paperer d'Italia l'any 1276 dC.

·De qualsevol forma, la fabricación i l'ús del paper no va estar ben asentada fins a principis del segle XV.

·Aquests esdeveniments es donaven en un moment qualificat pels anglosaxons com <<época de les tenebres>>. Els monjos van preservar la cultura clàssica durant molts segles.

En els països nòrdics es va desenvolupar una variant de lletra anomentada Teixidura:

·La lletra gòtica es molt estreta i molt negra.

Aquest estil va sofrir algunes variacions durant els segles XIII i XIV:

·Textes precisus: estil amb traços verticals de lletra perpendiculars a la línia de l'escriptura.

Textes quadratus: amb peus ròmbics creuant la línia d'escriptura. Va ser el model dels primers tipus d'imprenta. Així es va imprimir el primer document en occiden: La Biblia de Guttenberg.

·Littera bastarda: estil cursiu angulós. La lletra gótica es va difondre, encara que amb desigual acollida, pero tora Europa.

·Littera Moderna (o Rotunda); a Itàlia es va idear una variant de la gòtica, més arrodonida peró igual de condensada que va ser molt utilitzada a Itália durant el Renaixament.

Littera Antiqua : cap a l'any 1400, en la mateixa Itàlia, Poggio Bacciolini va recuperar la tradició carolingia per a crear aquesta alternativa a la Littera Moderna.

·Minúscula de Noccoli: L'ambient anava propicionant cada vegada més l'aprofundiment en les técniques manuals d'escriptura. Així, previ a la invenció del rotogravat en l'any 1446. Niccolo Niccoli desenvolupa aqest estil de lletra precursora de l'escriptura itálica moderna, i elaborada a partir de la cursiva gòtica informal.