Oscar Parrado: de novembre 2013

divendres, 29 de novembre del 2013

Apartado 7 Tipos de soportes papeleros

Tipos de soportes papeleros

Los más utilizados dentro de la industria gráfica y papelería son los siguientes:

-Estucado alto brillo.

-Estucado arte.

-Estucados modernos.

-Estucados ligeros.

-Autocopiativos (papeles químicos).

-Papeles revista.

-Papeles no estucados.

-Papel pergamino.

-Papel verjurado.

-Papeles especiales.

-Cartulinas no estucadas.

-Papeles prensa.

-Papeles Kraft.

-Cartoncillo.

-Papel sintético.

Distintos papeles

Estucados alto brillo

-Aplican una capa de estuco de unos 25 g/m2 de papel

-El brillo se da por calor en la superficie de un cilindro cromado

-Para etiquetas y embalajes de alta calidad

-Suelen estucarse por una cara solamente

-Existen muchos colores

Estucados arte

-Se aplican una capa de estuco de entre que puede llegar a 30 g/m2

-Los hay brillantes y semimates.

-Suelen ser pasta química.

-Se utilizan para libros de alta calidad y en publicidad sobre todo.

-Se presentan sobre todo en gramajes altos.

Estucados modernos

-Son los llamados estucados industriales.

-La capa de estuco está entre 15 y 20 g/m2

-De pasta química

-Brillo, semimate y mate

-Tienes muchas utilidades en la impresión y para envolturas y envases

Estucados ligeros

-Se les llaman así a los estucados dentro de la máquina de papel en la Size-press o similares

-Brillo o mate

-Unos 10 g/m2 de capa de estuco por cara

-Se utilizan para la edición de libros de texto, folletos, etc.

-Gramajes entre 80 y 150 g/m2

Autocopiativos (papeles químicos)

-El estuco lo forman microcápsulas que al presionarse se rompen y son apaces de transmitir copia sobre otra hoja receptora

-Suelen ser 100% pasta química

-Son de bajo gramaje (unos 50 g/m2)

-Tienen poca estabilidad dimensional.

Papeles revista

-Se llaman así a los papeles estucados del interior de las revistas

-Llevan mezcla de pasta mecánica

Offset naturales

-Son papeles acabados en Lisas, luego no tienen brillo.

-Pueden ser pasta química o mezcla de química y mecánica y también reciclados.

-Sus gramajes y colores son muy variados.

A su vez entre estos podemos encontrar:

-Offset volúmen

-Papel para fotocopias

-Papel para cuadernos

Offset volumen

-Son papeles con pocas cargas para conseguir un espesor mayor

Papel para fotocopias

-Suelen ser papeles con una humedad relativa inferior para conseguir que no se deformen cuando se calientan al pasar por la máquina de fotocopiar

-Los formatos normales son din A-3 y din A-4

-Cada vez se van haciendo más papel reciclado

-Su gramaje normal es de 80 g/m2

Papel para cuadernos

-Son papeles no muy encolados para conseguir escribir en ellos sin que se escurra la tinta

Papel pergamino

Se obtiene sometiendo al papel hecho con algodón o celulosas especiales, a un baño de ácido sulfúrico, adquiriendo así cierta transparencia impermeabilidad y dureza, semejante a los antiguos pergaminos hechos con pieles de animales.

Papel verjurado

Presenta líneas alternativamente claras y oscuros, que se con siguen con el cilindro mataespumas o Dandy situado al final de la mesa de formación de la máquina de papel.

Papeles especiales

Según sus usos sus componentes varían.

Entre ellos se pueden destacar:

-Papel moneda, Fotográfico, De fumar, Papel engomado, Secante, Metalizados, etc.

Cartulinas no estucadas

-De gramaje a partir de 150 g/m2

-Existen muchos tipos diferentes según su acabado final.

-Se usan para targetas, carpetas, invitaciones, etc.

Papeles prensa

-Papeles sin estucar utilizados casi exclusivamente para la impresión de periódicos

-Son casi exclusivamente pasta mecánica

-Una variedad del prensa es el satinado, obtenido en la calandra

-Cada vez más se fabrican a partir de papel reciclado

Papeles Kraft

-Papel muy resistente, empleado para empaquetar, para sacos de yeso y cemento, etc.

-Se fabrica por el método al sulfato y no se suele blanquear

Cartoncillo

-Tiene tres capas distintas donde la primera es pasta química y las otras dos son de papel reciclado que se puede dejar sin blanquear

-Su uso es para embalaje

Papel sintético

-Son los fabricados con fibras sintéticas de laboratorio

-Suelen tener varias capas de fibras entrelazadas que después se funden para hacer un papel muy resistente

-Su uso final suele ser para materiales que tengan que resistir pesos y tratamientos fuertes.

dijous, 28 de novembre del 2013

Éscaner

La via europea

Diu una norma no escrita que els periodistes sig-nem articles; no manifes-tos. De latransició política ença només he trencat aquesta regla en dues ocasions. Una, en vigilies del referènddum sobre la Constitució europea del 20 de febrer del 2005. (Una altra, la tardor del 2012, en defensa d'un model federal per a Espanya, peró aixó són figues d'un altre paner). Vaig subscriure un manifest europeista impulsat pel catalanisme transversal que entenia l'europeitat com una de les seves senyes d'identitat. Argumentàvem aleshores que aquella Constituci6 era el ciment politic que necessitava l'Europa ampliada per no convertir-se nom6s en un espai de lliure mercat... A més a més, el 60é aniversari de l'alliberament d'Auschwitz ens recordava que la primera meitat del segle XX havia estat

"Europa és la patria de

l'universal: la possibilitat

d'accedir a una llibertat

ancorada no a la terra, sinó a la idea" (8.-H. L6.ry)

una història de destrucció europea davant la història exitosa de la construcció europea que comença en la segona meitat d'aquell segle; el meu si a la Constitució europea també era una manera de dir mai més. Ens enfrontivem amb un sector de l'esquerra catalana que feia bandera delno tot afirmant que "una Europa més social és possible", i a un sobiranisme emergent que s'oposava al tractat en nom de l'anomenada "Europa dels pobles". Els referendums posteriors a Franga i Holanda, el maig i juny d'aquell any, van enterrar la non nata Constitució europea amb un vot de rebuig en el qual es van barrejar el no de l'esquerra altermundista i el vot dels sobiranrstes (en aquest cas, partidaris dels vells estatsnació) de dreta i ultradreta. Al.ui, amb la crisi econdmica com a factor afegit, veiem no nom6s com aquella Europa més social no ha estat possible, sin6 tambe com el model social europeu trontolla amb una dreta neoliberal que retalla I'Estat de benestar en clau ideologica. Perqud una cosa és descarregar l'excés de pes de I'edifici i una altra de ben diferent és construir un edifici alternatiu minant els pilars del model... Com va deixar escrit Antoni Gutiérrez Diaz, históric dirigent del PSUC i vicepresident de l'Eurocambra (1994-1999), els que des de l'esquerra es van oposar a aquella Constitució "tenen pendent de valorar-ne els costos". La mateixa reflexió es pot fer a aquells que van menystenir des del nacionalisme catali una Constitució que poftava corn a divisa "unida en la diversitat''i que avui contemplen amb resignaci6 el replegament de l'Europa dels estats. Ben aviat els ciutadans de la UE (mes de 500 rnilions i gaireb6 390 milions d'electors) tenen una altra cita clau amb les urnes: les eleccions al Parlament Europeu del 2014 (entre el 22 i el 25 de maig). Seran les vuitenes europees des del juny del 1979 i les primeres en les quals regiri el tractat de Lisboa, que
preveu que el president de la Comissió s'elegeixi tenint en compte els resultats: quan els electors votin un partit ho faran sabent-ne el candidat a la presidència... Aquest és el cas de l'alemany Martin Schulz, actual president de l'Eurocambra i candidat socialista (PSE)a la presidència de la Comissió Europea, que el 31 d'octubre passat va visitar Barcelona. Schulz va fer dos avisos. Primer, es va negar a prendre partit en el contenciós entre Catalunya i la resta d'Espanya, en considerar-ho una qüestió interna: "Quan Madrid em demana que us envii el missatge que ells volen sentir i els responc que és un problema que heu de resoldre aqui, em diuen que em poso al costat dels catalans; si dic el

Un llibreter catalandfil

Martin Schulz -a la foto, amb les banderes catalana i europea durant la seva visita a Barcelona- és l'actual president de l'Eurocambra. Aquest socialdemòcrata alemany, llibreter de professi6, es declara fascinat per la literatura catalana: de Josep Pla a Jaume Cabré.

mateix a Barcelona, em dieu que estic en contra vostre". Segon, va considerar un error que els comicis es plantegin de Catalunya estant en clau plebiscitària: "No es poden reduir les eleccions europees al tema exclusiu de Catalunya. Se que alguns partits ho faran, però es tracta D'europa i no jomés de Catalunya, d'Espanya o d'Alemanya sinó de com la Unió Europea ha de tractar la situació perque hi hagi més justícia social". Evidentment, Martin Schulz es referia a com cal orientar la construcció de l'Euopa politica, als avenços en la unió federal, al debat sobre les politiques d'austeritat, a l'estimul del creixement i l'ocupació, al futur de la unió banciria...Però censurava també el portaveu del Govern catalir, Francesc Homs, que el 5 d'octubre va plantejar les eleccions europees com "un assaig general" de la consulta sobiranista. Homs va presentar la cita europea com la segona cadena humana: "No seran unes eleccions neutres des del punt de vista del procès. ¿Ens prohibiran aquell dia anar a votar perquè no se'n puguin fer lectures? Tindrem l'oportunitat de fer un assaig general extraordinari". Cal esperar que CDC, que acumula una llarga experidncia a l'Eurocambra no ensopegui dues vegades amb la mateixa pedra i no repeteixi l'error que van cometre alguns dels seus quadres en el referdèndum europeu. CDC esti alineada amb el grup liberal, de la mateixa manera que Unió és soci de primera hora dels democristians Q'actual PPE). Perqué Europa no pot ser el pretext per continuar parlant nomès d'una cosa i escamotejar el debat europeu a la ciutadania... D'aixó ja se n'encarregarir Marine Le Pen i el seu projecte de Tea Party a l'europea amb els neopopulistes, holandesos, austriacs, belgues, suecs... que aspiren a controlar el 20% dels escons. Perqud, com ha escrit Bernard-Henri - Levy aproposit de la tragedia de Lampedusa (E/ Pais,3/xI/2013), "Europa tal com la van concebre tots els seus pares fundadors, és un continent obert al món que es nega a si mateix si es converteix en una fortalesa. Perquè és la pátria de l'universal, és a dir, d'aquesta possibilititat que s'ofereix als individus, a tots els individus, de superar la triple llei del fet nacional, natural i natal per accedir a una llibertat superior ancorada no a la terra, sinó a la idea". Es la via europea.

dijous, 21 de novembre del 2013

OCR

LʼOCR: introducció

• Es tracta dʼuna de les aplicacions més comunes dels escàners.

• OCR són les sigles dʼOptical Character Recognition, reconeixement òptic de caracters, o amb una descripció més senzilla: cóm fer per a ensenyar a llegir a lʼordinador.

• El que desitjariem en definitiva seria que lʼordinador sapiguès llegir com nosaltres, doncs bé, això ho fa lʼOCR: és un programa que llegeix aquestes imatges digitals i busca conjunts de punts que sʼassemblin a lletres, a caràcters.

• Entendrà més o menys tipus de lletres, arrivant en alguns casos a interpretar lʼescritura manual, mantenint el format original (columnes, fotos entre el text...) o a aplicar regles gramaticals per a augmentar la exactitud del procés de reconeixement.

• Perquè el programa pugui realitzar aquestes tasques amb una certa fiabilitat, sense confondre «t» amb «1», per exemple, la imatge que li proporcionem ha de complir unes certes característiques.

• Fonamentalment ha de tenir una gran resolució, uns 300 ppp per a textes amb tipus de lletra clars o 600 ppp si es tracta de tipus de lletra petits u originals de poca qualitat com els diaris.

• El color: sempre serà suficient amb blanc i negre (1 bit de color), o com a màxim una escala de 256 grisos (8 bits).

• Per aquest motiu a alguns escàners de corró (molt apropiats) els hi manca suport per al color.

• Al escanejar un texte no sʼescanejen lletres, paraules i frases, sinó els punts que les formen, una mena de fotografia del texte.

• Seria desitjable que poguessim agafar totes aquestes referències tan interesants però tan feixugues i incorporar-les al nostre processador de texte no com una imatge, sinó com texte editable.

LʼOCR: optimització dels recursos

• En els últims anys la digitalització de la informació (textes, imatges, so, etc.) s’ha convertit en un punt d’interès per la societat.

• En el cas concret dels textes, existeixen i es generen contínuament grans quantitats d’informació escrita, tipogràfica o manuscrita en tot tipus de suport.

• En aquest context, poder automatitzar la introducció de caràcters evitant l’entrada per teclat, implica un important estalvi de recursos humans i un augment de la productivitat al mateix temps que es manté o fins i tot es millora la qualitat de molts serveis.

El Reconeixement Òptic de Caràcters (OCR), així com el reconeixement de text, en general són aplicacions dirigides a la digitalització de textes.

• Identifiquen automàticament símbols o caràcters, que pertanyen a un determinat alfabet, a partir d’una imatge per emmagatzemar-ho en forma de dades amb les que podrem interactuar amb un programa d’edició de text o similars.

LʼOCR: problemes en el reconeixement òptic de caracters

• El procés bàsic que es du a terme en el Reconeixement Òptic de Caràcters és convertir el text que apareix en una imatge en dades que podran ser editades i utilitzades com a tal per qualsevol programa o aplicació que les necessiti.

• Partint d’una imatge perfecta, (una imatge de dos nivells de gris), el reconeixement d’aquests caràcters es realitzara bàsicament comparant-los amb uns patrons o plantilles que contenen tots els possibles caràcters.

• Ara be, les imatges reals no són perfectes, per tant el Reconeixement Òptic Caràcters es troba amb diversos problemes:

• La connexió de dos o mes caràcters per píxels comuns també pot produir errors.

Esquema bàsic dʼun algorisme de Reconeixement Òptic de Caràcters

• Tots els algorismes de Reconeixement Òptic de Caràcters tenen la finalitat de poder reconèixer un text d’una imatge qualsevol per poder-lo tractar posteriorment.

Per tal de fer-ho es basen en 4 passos:

1. Binarització

• La major part d’algorismes d’OCR parteixen de la base d’una imatge binaria (dos colors) per tant és convenient convertir una imatge amb escala de grisos, o color, en una en blanc i negre, de tal manera que es preservin les propietats essencials de la imatge.

• Una forma de fer-ho es mitjançant l’histograma de la imatge on es mostra el nombre de píxels per cada nivell de gris que apareix a la imatge.

• Per binaritzar-la haurém de triar un llindar adequat, a partir del qual tots els píxels que no el superin es convertiran en negre i la resta en blanc.

2. Fragmentació o segmentació de la imatge

• Aquest és el procés més costós i necessari pel posterior reconeixement de caràcters.

• La segmentació d’una imatge implica la detecció mitjançant procediments d’etiquetat determinista o estocàstic, dels contorns o regions de la imatge, basant-se en la informació d’intensitat o informació espacial.

• Permet la descomposició d’un text en diferents entitats lògiques, que han de ser suficientment invariables, per ser independents del escriptor, i suficientment significatives pel seu reconeixement.

• No existeix un mètode genèric per du a terme aquesta segmentació de la imatge que sigui suficientment eficaç per l’anàlisi d’un text.

• Les tècniques més utilitzades són variacions dels mètodes basats en projeccions lineals.

3. Simplificació de les components

• Un cop aïllades les components connexes de la imatge s’haurà d’aplicar un procés de simplificació per a cada una d’elles.

• Aquest procediment consisteix en anar esborrant successivament els punts dels contorns de cada component, de forma que es preservi la seva tipologia.

• L’eliminació dels punts ha de seguir un esquema d’escombrats successius per tal que la imatge continuï tenin les mateixes proporcions que l’original i aconseguir que no quedi deformada.

• S’ha de fer un escombrat en paral·lel, que és assenyalar els píxels borrables per eliminar-los tots a la vegada.

4. Comparació amb patrons

• En aquesta etapa es comparen els caràcters obtinguts anteriorment amb uns caràcters teòrics (patrons) emmagatzemats en una base de dades.

• El bon funcionament de l’OCR es basa en gran mesura en una bona definició d’aquesta etapa.

• Existeixen altres mètodes com per exemple:

–Mètodes geomètrics o estadístics

–Mètodes estructurals

–Mètodes Neuro-mimètics

–Mètodes Markovians

–Mètodes de Zadeh

Reconeixement de textes manuscrits

• Tot i les dificultats que podem trobar a l’hora de reconèixer un text tipografiat no es poden comparar amb les que apareixen a l’hora de reconèixer un text manuscrit.

• El reconeixement d’un text manuscrit continua sent un desafiament.

• Tot i que el text es compon bàsicament de caràcters individuals, la majoria d’algorismes OCR no aconsegueixen bons resultats ja que la segmentació de text continu és un procediment complexe.

• Tot i això es pot arribar a comprendre una frase quan l’hem acabat de llegir.

• Això implica una operació dels nivells morfològic, lèxic i sintàctic que s’aconsegueix mitjançant el reconeixement de la parla continua.

Reconeixement de matrícules

• Una de les aplicacions més clares en les que es pot trobar l’OCR és el reconeixement de matrícules utilitzat en els radars.

• Aquests han de ser capaços de localitzar la matrícula d’un vehicle amb condicions d’il·luminació, perspectiva i entorn variables.

• En l’etapa de segmentació es busquen textures similars a la de una matrícula i s’aïlla l’àrea rectangular que la forma.

• S’aplica un procés de classificació múltiple sobre el conjunt de píxels pertanyents a la matrícula proporcionant una cadena de caràcters que s’ha d’ajustar a un model conegut, el format de les matrícules.

• Si apareix algun error, es corregit.

Indexació en bases de dades

• Amb el gran augment d’informació publicada que ha tingut lloc en els últims anys cada vegada són més els mètodes que s’utilitzen per organitzar tot aquest material emmagatzemat en bases de dades.

• Un d’aquests continguts són les imatges.

• Una de les formes més corrents de buscar imatges és a partir de les metadades introduïdes manualment pels usuaris.

• Aquesta tecnologia proporciona una nova possibilitat en les cerques d’imatges i demostra que l’OCR encara pot donar molt de si.

dimarts, 19 de novembre del 2013

Ajuste dimensional y tonal de las imagenes

M02 UF3

Selecciones

montaje en una única capa

control + Z en photoshop solo podemos usarlo una vez.

1- Eines de selecció: m1m2uf301

calar o desvanecer

Comando + T

Antes

Despúes

2- Transformacions geomètriques: m1m2uf302

Selecciones

montaje en una única capa

control + Z en photoshop solo podemos usarlo una vez.

calar o desvanecer

Comando + T

Capa -> Estilo de capa

Para acidar filtros imagen en RGB

Selección -> Guardar selección (abrirá un nuevo canal, que será el canal alfa)

Selección -> Cargar selección

Antes

Despúes

3- Nivells, eina Histograma (a imatges a escala de grisos): m1m2uf303

Altres conceptes:
Zona HL (Highlight): altes llums de 0 a 25%
Zona MT (Halftone): mitjans tons de 25 al 75%
Zona SH (Shades): ombres fosques de 75 al 100%
• Capes d'ajust, en Nivells, Corbes, etc... per no perdre informació.
• Enllaçar capes.
• Introduir valors en els comptagotes del punt blanc, gris i negre, per aconseguir un to neutre.

herramienta de niveles donde muestra una gráfica con información y dice que desde el pixel mas negro al mas blanco hay mas información

Tipos de gráficas:

Claras

Planas <- falta contraste

Contrastada

Otros conceptos:

Zona HL

Zona MT

Zona SH

(sombras) -menos sombras- _altas luces_

Cuanta mas aportación en un tono mas sube la gráfica

Los problemas de que sean 0 o 100 sería que a la inversa no estarían bien porque en todas las fotos se necessita que haya detalles en ambas zonas (claras/oscuras) si no se vera un ''pegote''

*Evitar contraluz y reflejos

Nueva capa + ajustes + niveles (para no perder la imagen original)

Crear un nuevo grupo

Enlazar (ponerse en la linea de separación de en medio y pulsar Alt)

Un punto negro es un gris sin dominante en RGB (todos sus valores deben estar a los mismos números)

R 150 80

G 150 80

B 150 80

Para generar unos tonos neutros totalmente iguales solo pasa en RGB, pues en CMYK cambia un poco ya que el Cian siempre estará por encima del Magenta y el Amarillo, que tendrán los mismos.

Cuentagotas a 3 x 3

Antes