Éscaner

La via europea

Diu una norma no escrita que els periodistes sig-nem articles; no manifes-tos. De latransició política ença només he trencat aquesta regla en dues ocasions. Una, en vigilies del referènddum sobre la Constitució europea del 20 de febrer del 2005. (Una altra, la tardor del 2012, en defensa d'un model federal per a Espanya, peró aixó són figues d'un altre paner). Vaig subscriure un manifest europeista impulsat pel catalanisme transversal que entenia l'europeitat com una de les seves senyes d'identitat. Argumentàvem aleshores que aquella Constituci6 era el ciment politic que necessitava l'Europa ampliada per no convertir-se nom6s en un espai de lliure mercat... A més a més, el 60é aniversari de l'alliberament d'Auschwitz ens recordava que la primera meitat del segle XX havia estat

"Europa és la patria de

l'universal: la possibilitat

d'accedir a una llibertat

ancorada no a la terra, sinó a la idea" (8.-H. L6.ry)

una història de destrucció europea davant la història exitosa de la construcció europea que comença en la segona meitat d'aquell segle; el meu si a la Constitució europea també era una manera de dir mai més. Ens enfrontivem amb un sector de l'esquerra catalana que feia bandera delno tot afirmant que "una Europa més social és possible", i a un sobiranisme emergent que s'oposava al tractat en nom de l'anomenada "Europa dels pobles". Els referendums posteriors a Franga i Holanda, el maig i juny d'aquell any, van enterrar la non nata Constitució europea amb un vot de rebuig en el qual es van barrejar el no de l'esquerra altermundista i el vot dels sobiranrstes (en aquest cas, partidaris dels vells estatsnació) de dreta i ultradreta. Al.ui, amb la crisi econdmica com a factor afegit, veiem no nom6s com aquella Europa més social no ha estat possible, sin6 tambe com el model social europeu trontolla amb una dreta neoliberal que retalla I'Estat de benestar en clau ideologica. Perqud una cosa és descarregar l'excés de pes de I'edifici i una altra de ben diferent és construir un edifici alternatiu minant els pilars del model... Com va deixar escrit Antoni Gutiérrez Diaz, históric dirigent del PSUC i vicepresident de l'Eurocambra (1994-1999), els que des de l'esquerra es van oposar a aquella Constitució "tenen pendent de valorar-ne els costos". La mateixa reflexió es pot fer a aquells que van menystenir des del nacionalisme catali una Constitució que poftava corn a divisa "unida en la diversitat''i que avui contemplen amb resignaci6 el replegament de l'Europa dels estats. Ben aviat els ciutadans de la UE (mes de 500 rnilions i gaireb6 390 milions d'electors) tenen una altra cita clau amb les urnes: les eleccions al Parlament Europeu del 2014 (entre el 22 i el 25 de maig). Seran les vuitenes europees des del juny del 1979 i les primeres en les quals regiri el tractat de Lisboa, que
preveu que el president de la Comissió s'elegeixi tenint en compte els resultats: quan els electors votin un partit ho faran sabent-ne el candidat a la presidència... Aquest és el cas de l'alemany Martin Schulz, actual president de l'Eurocambra i candidat socialista (PSE)a la presidència de la Comissió Europea, que el 31 d'octubre passat va visitar Barcelona. Schulz va fer dos avisos. Primer, es va negar a prendre partit en el contenciós entre Catalunya i la resta d'Espanya, en considerar-ho una qüestió interna: "Quan Madrid em demana que us envii el missatge que ells volen sentir i els responc que és un problema que heu de resoldre aqui, em diuen que em poso al costat dels catalans; si dic el

Un llibreter catalandfil

Martin Schulz -a la foto, amb les banderes catalana i europea durant la seva visita a Barcelona- és l'actual president de l'Eurocambra. Aquest socialdemòcrata alemany, llibreter de professi6, es declara fascinat per la literatura catalana: de Josep Pla a Jaume Cabré.

mateix a Barcelona, em dieu que estic en  contra vostre". Segon, va considerar un error que els comicis es plantegin de Catalunya estant en clau plebiscitària: "No es poden reduir les eleccions europees al tema exclusiu de Catalunya. Se que alguns partits ho faran, però es tracta D'europa i no jomés de Catalunya, d'Espanya o d'Alemanya sinó de com la Unió Europea ha de tractar la situació perque hi hagi més justícia social". Evidentment, Martin Schulz es referia a com cal orientar la construcció de l'Euopa politica, als avenços en la unió federal, al debat sobre les politiques d'austeritat, a l'estimul del creixement i l'ocupació, al futur de la unió banciria...Però censurava també el portaveu del Govern catalir, Francesc Homs, que el 5 d'octubre va plantejar les eleccions europees com "un assaig general" de la consulta sobiranista. Homs va presentar la cita europea com la segona cadena humana: "No seran unes eleccions neutres des del punt de vista del procès. ¿Ens prohibiran aquell dia anar a votar perquè no se'n puguin fer lectures? Tindrem l'oportunitat de fer un assaig general extraordinari". Cal esperar que CDC, que acumula una llarga experidncia a l'Eurocambra no ensopegui dues vegades amb la mateixa pedra i no repeteixi l'error que van cometre alguns dels seus quadres en el referdèndum europeu. CDC esti alineada amb el grup liberal, de la mateixa manera que Unió és soci de primera hora dels democristians Q'actual PPE). Perqué Europa no pot ser el pretext per continuar parlant nomès d'una cosa i escamotejar el debat europeu a la ciutadania... D'aixó ja se n'encarregarir Marine Le Pen i el seu projecte de Tea Party a l'europea amb els neopopulistes, holandesos, austriacs, belgues, suecs... que aspiren a controlar el 20% dels escons. Perqud, com ha escrit Bernard-Henri - Levy aproposit de la tragedia de Lampedusa (E/ Pais,3/xI/2013), "Europa tal com la van concebre tots els seus pares fundadors, és un continent obert al món que es nega a si mateix si es converteix en una fortalesa. Perquè és la pátria de l'universal, és a dir, d'aquesta possibilititat que s'ofereix als individus, a tots els individus, de superar la triple llei del fet nacional, natural i natal per accedir a una llibertat superior ancorada no a la terra, sinó a la idea". Es la via europea.